Quan, des d’una certa perspectiva, d’això que en diuen a ulls de milana, observes el que està passant de seguida te n’adones de la infravaloració que se’n fa, tant de les aportacions de la ciència com de la seva divulgació. En certa manera es podria dir que els interessos tapen, maten, devaluen els coneixements. Val, fa part de la nostra cultura.

La primera vegada que vaig sentir parlar de les neurones mirall va ser en un d’aquells vells programes televisius d’Eduard Punset. Una vegada arriba la informació després ve la constatació. I efectivament els nostres sentiments es veuen afectat, en vocabulari pagès s’empelten, dels sentiments que interpretam que es donen en altres persones.

Amb el condicionant afegit que el cervell no fa distinció entre el que és real o el que es fictici.

Ho passam malament quan veiem que una persona coneguda i estimada ho passa malament i ens n’alegram quan és a l’inrevés; de la mateixa manera afecta el nostre sentir veure determinades escenes en el teatre, en el cinema o en la història narrativa del que estem llegint.

Val a dir que tal afecte sentimental pot ser en positiu, que suposa identificació i també negatiu, el que implica rebuig i enveja.

La qüestió que voldria destacar aquí es que tals neurones mirall no disposen sempre de la mateixa sensibilitat ni de la mateixa receptibilitat.

Segons els moment emocional que s’està transitant, segons les circumstàncies relacionals, hi ha més o manco identificació amb el sentir dels altres.

Sense anar més lluny, tots podrem recordar situacions o podrem observar reaccions en qualsevol dels tanatoris. Es dona el cas tant en persones que, segurament per haver transitat els seus dols de determinada manera, potser per excés d’identificació, es troben amb dificultats per acompanyar els dols de les altres persones i se’n fan enfora; com en el cas d’aquelles altres que copien exactament el sentir de la persona que tenen al davant.

També hi ha les postures contràries. Tant la que mostra la impassibilitat emocional davant qualsevol situació -aspecte que la nostra cultura ha ressaltat com a “lògica” postura masculina-. Com aquella altra que, de manera selectiva redueix tant el cercle relacional i emocional que potser destapa les seves inseguretats i mancances.

El sol surt per a tothom i es donen situacions diverses perquè diverses som les persones. Simplement volia destacar avui l’alteració i mobilitat dels empelts emocional que ens arriben.

(Imatge de Google)