Una primera sorpresa d’aquesta entrega n’és la diferènciació entre “fotim” -Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències- i “fotimer” -multitud-
Hi ha la constant dels mots en desús: “foraforja”, “fotimea”, “fremir”…,
En aquesta entrega no anam gaire sobrats de poesia, però sempre resta solam: “Una lleu tremolor fremia en sos llavis secs d’emoció”
fondre v. tr.∥ 6. v. tr. Dissipar, fer perdre gradualment la densitat; cast. disipar, fundir. . tr.b) v. tr. Dit de coses oïbles: Sa veu se fonia dins la natura, Galmés Flor 73
fonera f. Paratge de la mar on hi ha molta profunditat (Tarr., Mall.). Sa Fonera: nom d’un d’aquests fondals marítims situat prop del cap de Formentor, i d’un altre que n hi ha entre Mallorca i Cabrera. Surava just una esponja sospesa sobre Sa Fonera dins l’immensitat mediterrània, Galmés Flor 93
fora adv. i prep.: cast. Fuera. II. 2. prep. Excepte, descomptat a) Fora d’això: prescindint d’això, a més d’això. Però fora d’axò, qui era En Belluguins?, Galmés Flor. 11.
foraforja adj. Malforjat (mall.). P’el seu cap foraforja, causa de que en volerlo treure de pollaguera li diguessen cap de mussol, Galmés Flor 40.
formigueig m. Acte i efecte de formiguejar; cast. hormigueo.2. m. Coïssor; pessigolles com les que fa una formiga corrent per damunt la pell. Sentien una espècie de formiguetx interior, Galmés Flor 17.
fortificació f.: cast. fortificación.2. f.: Obra o conjunt d’obres construïdes per a defensar una plaça o posició contra els atacs dels enemics. Les fortificacions d’es Cap Enderrocat, Galmés Flor 174.
fotim m. i f. Persona molt petita, especialment infant menut i bellugadís, que s’afica per entre la gent, que molesta amb les seves impertinències (Mall.); cast. arrapiezo Els fotims no feyen cas d’ell, Galmés Flor 57.
fotimea f. Fotim (mall.). Un esbart de fotimees, Galmés Flor 86.
frec m. Acte i efecte de fregar; cast. roce. A frec, o Frec a frec, o Frec no frec d’una cosa: molt acostat, a punt de fregar-la, de tenir-hi contacte. Un fadrí vellardo frec-no-frec la quarantena, Galmés Flor 53
fremir v. intr. Murmurar, fer soroll interromput i reprès, com de pena, d’indignació, de por. Una lleu tremolor fremia en sos llavis secs d’emoció, Galmés Nov. 39.