“Fusada”, “repulsiva”, “oratjol”, “polsar”, “asceta”, “parar l’orella”. “arrufament”. “engolirse”…potser farien part d’aquelles paraules en desús que surten de rebot en les referències que el DCVB fa d’en Salvador Galmés.

Amb tot i amb això, en aquesta entrega voldria descatar el “llenderejar”, referit a pegar mab una llendera. “Llepolia”, no en el sentit de menja dolça, sinó de desig i, sobre tot “llinatge” en el sentit de menjar excessivament

llampó m. dim. de llamp. Nigulats vomitant llampons, Galmés Flor 101

llarguerut o llargarut, -uda adj. Anormalment llarg; cast. larguirucho, largón.. Produint fusades en forma de pera llargaruda, Galmés Flor 136. 

llefiscositat f. Qualitat de llefiscós; cosa llefiscosa; cast. pegajosidad. Dins la llefiscositat repulsiva d’aquell període, Galmés Flor 34.

llenderejar v. tr. Donar llenderades. Sentí desitjos de llanderetjar, Galmés Flor 113.

lengua (dialectalment llenga i llengo)…. 2. f.La llengua considerada com a l’agent principal de la paraula; ús d’aquell òrgan en parlar; cast. Lengua…. Tenir llengua a algú: parlar-li amb irritació o sense respecte.. a) f.fig. L’oratjol polsava ab ràpides modulacions de fervor les innúmeres llengues del pollar y l’olmeda, Galmés Flor 36.

llenguatge m.: cast. lenguaje. ∥ 1. m.: Expressió dels pensaments i sentiments per mitjà de la paraula.b) m.: Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una professió, d’una branca de la ciència, etc. No’ns importa el llenguatge del asceta, Galmés Flor 26.

llepolia f. ∥ 1. f. Qualitat de llépol; desig, apetit de coses dolces o molt agradables al gust; cast. golosía. Paraven les orelles plens de llepolia, Galmés Flor 61.

lleu I. adj. ∥  2. adj. Lleuger, poc perceptible; de poca importància; cast. leve, ligero.A jutjar per un lleu arrufament de nas, Galmés Flor 32.

llevantí, -ina m. i f. i adj.: cast. levantino. 2. m. i f. i adj.: Propi del llevant; situat a llevant. A la nostra encontrada llevantina, Galmés Flor 36

llinatge (ant. llinyatge). m. ∥ 1. m. Ascendència i descendència d’una família; estirp; conjunt dels qui formen una família; cast. linaje.s.—c) Menjar-se un llinatge: menjar excessivament (mall.). Una gana capaç d’engolir-se un llinatge, Galmés Flor 50.