Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…

I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.

La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,

perllonga f. ∥ Cadascun dels pals llargs de l’antena del molí de vent, paral·lels a la biga i en angle recte amb els velerons (Mall.). Els moliners envelaven, desplegant l’entorcillament del drap… y subjectant-lo a les perllongues laterals su-ran de les borines, Galmés Flor 36

perllongament m. Perllongació. Dins el perllongament de les nits fredes, Galmés Flor 49.

perllongar v. tr. 3. v. tr. Diferir, retardar, deixar per a més tard; cast. diferir, aplazar. Volien fer ses matanses es dia dels Morts, y perque queya en divenres, les hagueren de perllongar, Galmés Flor 101

perpensar v. ∥ 1. v. Pensar detingudament, amb atenció; cast. pensar, meditar. . En Lau perpensà una mica, tot mès y alegroy, Galmés Flor 58.—

perquè loc. adv. i conj.  II. ∥ 1. conj. causal. Introdueix una proposició que indica la causa de l’acció expressada per l’oració principal (cat., val., bal.); cast. Porque Perque perque: per raons de delicadesa, de compassió, de consideració excessiva (Mall. Men.). Si no fos perque perque, encara t’ompliria sa cara de dits, Galmés Flor 41.

personificar v. tr.: cast. personificar. ∥ 1. v. tr.: Atribuir accions o qualitats pròpies de persona o de cosa personal. N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na, Galmés Flor 11. 

pesombre m. Malson; cast. pesadilla.Temia ab esglay la realisació del pesombre passat, S. Galmés (Catalana, ix, 193).

petit, -ita 1. adv. En veu baixa, que a penes se sent (Mall., Men.); cast. bajo.També es diu petit petit i de petites: Sentia petit petit mermulls de sa conciència, Galmés Flor 35

petrolier, -era adj. Petroler (mall., val.). Demunt un caxó petrolier, Galmés Flor 96.

pic m. I. 5. m. Punt, senyal petit i rodonenc com si fos produït per un instrument punxagut; cast. punto, mota.. Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya, S. Galmés (Catalana, ix, 5).