De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.

Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball

pujar (i dial. puiar). v. intr. o tr.: cast. Subir.5. tr. Augmentar la quantitat, el preu. De cop y boley la pujaren a dotze reyals, Galmés Flor 81.

punta f.: cast. punta.  II. ∥ 1. f.: La part extrema i més avançada d’una cosa; així es diu la punta del peu, la punta del dit, la punta del nas, la punta de la llengua, etc. Se passà pels llavis les puntes dels dits, Galmés Flor 83

punxa f. ∥ 1. f. Cosa acabada en punta, sobretot si és capaç de foradar; cast. punta, pincho Afinà els ciprers del cementeri… La visió tètrica d’aquelles punxes li produí una desviació atencional, Galmés Flor. 106.

puny m.: cast. puño. ∥  Loc.—a) Cop de puny: cop donat a una cosa amb la mà closa. Ressonà una bufetada…, y un cop de puny en el pit el trabucà dins l’abeurador, Galmés Flor 41.

purisme m. Qualitat de purista; cast. purismo. Sa tia Bet ho menava tot de lo més adesadet… El feya cada dissabte…, sens arribar, malgrat els afanys y el purisme de la vella, a ser blanc de tot, Galmés Flor 154.

putrefactor, -ora adj. Putrefactiu. Un baf putrefactor, Galmés Flor 146.

quadro o quadre m.: cast. cuadro. ∥ 1. m.: Figura limitada per quatre costats que formen quatre angles rectes. Quadro del ball: espai de carrer, de plaça o de camp, de forma quadrangular, destinat a ballar-hi. N’Angelina s’assegué a un dels bancs qui enrevoltaven interiorment el quadro, Galmés Flor 80.

qualitat f. ∥ 1. f. Allò que, existint en una cosa, fa que aquesta sigui tal com és; cadascun dels atributs o propietats que distingeixen les coses; cast. cualidad. Per aquexes qualitats li deyen sa Trebolina, Galmés Flor 11.

quarter (i dial.corter). m. ∥∥ 12. m. Edifici destinat a allotjament de tropa; cast. cuartel. En el quarter l’amistat s’enrobustí, Galmés Flor 173

quatrí m. Carruatge lleuger de dues rodes, en el qual caben només quatre persones, i de vegades només dues (Mall.). Tot ell tremolava, i llit i tot semblava un quatrí al trot, Galmés Nov. 42.