Ens haurem de preparar, cada un a la seva manera, per fer esforços addicionals per preservar la llengua, la nostra llengua.

Com ha passat en altres moments de la història bufen vents d’imposició castellana en una doble vessant: substitució directa –habla en cristiano, coño!-, i deformació per localismes i castellanismes al qüestionar i menystenir la ciència i el Diccionari.

Una primera entrega “lujo”, -en el nostre entorn , a vegades, pronunciat “luco”- “lujós”, “lujúria”.,en comptes de luxe, luxós, luxúria.

El DIEC2 assenyala:

luxe

1 1 m. [LC] Riquesa que hom desplega en les coses de la vida. El luxe és la ruïna de moltes famílies. El luxe en el vestir, en la casa. Un objecte de luxe.
1 2 m. [ECT] Bé l’adquisició del qual només es fa efectiva en quantitats significatives a partir de determinats nivells d’ingressos relativament elevats. Article de luxe, bé de luxe, producte de luxe.
1 3  [LC] luxe asiàtic Luxe extremat.
2 m. [LC] Cosa supèrflua. Un luxe de precaucions.