Català o mallorquí? Llengua o dialecte? (V)

En l’escrit anterior havíem deixat al doctor Moll  parlant  de l’ús de es i sa en lloc de el  i la. ” Una de les coses que més retreuen els anticatalanistes baleàrics és que usem els articles el la en lloc de es sa. Hi ha molta gent que no sap aportar cap més detall que aquest per a dir que no s’ensenya mallorquí sinó català. (…) De totd’una he d’advertir que un detallet com aquest, entre mils d’altres en què el català continental i el mallorquí coincideixen, no significa absolutament res; i més poc significa si tenim en compte que es 
i sa són articles tan catalans com el i la, i que encara són emprats a la Costa catalana i que els pollencins usen eu i la des de sempre sense deixar d’esser mallorquins. En segon lloc, vull fer notar que l’article el i la és molt usat a tot Mallorca, a Menorca i a Eivissa, en una llarga sèrie de paraules com el rei, la reina, el papa, el Bon Jesús, la Mare de Déu, el dimoni, les ànimes, les Verges, la Puríssima, la Sala, la Seu, la mar, la terra, etc., i en una multitud de locucions: a la llarga, a les bones, a les males, a la bona de Déu, vestit a l’ampla, a les fosques, a la fotrenca, etc”.

A continuació, Moll explicà que l’ús de el i la en l’escriptura és tradicional a les nostres illes des del segle XIII fins al XIX, en tots els documents.

Francesc de B. Moll, volgué fer esment a la figura d’Antoni Maria Alcover i a la utilització d’aquest personatge per part dels anticatalanistes: “Molts de mallorquins presenten  mossèn Antoni M.ª Alcover com a exemple a seguir en això dels articles el i la: diuen que ell sempre escrivia es i sa. Això també és fals. Jo us dic que això només ho feia quan escrivia rondaies o altres coses de to dialectal o de pagesia (…)

“Li han atribuit la idea d’una llengua mixta o cosa semblant, que siuen que anomenava “llengua catalana-valenciana-balear”.Això és completament fals. Mossèn Alcover va proclamar i defensar, fins a la seva mort, l’exactitud del nom de “llengua catalana” per a tot el conjunt lingüístic format per Catalunya, Andorra, València i les nostres illes. En els seus darrers anys, per efecte de l’escandalosa baralla amb els polítics i intel·lectuals de Barcelona, es va veure abandonat pel públic de Catalunya; i per guanyar-se les simpaties dels valencians i mallorquins anticatalans (que sempre n’hi ha hagut) va decidir canviar el nom de “Diccionari de la Llengua Catalana” en “Diccionari Català-Valencià-Balear”. Va ser una de tantes equivocacions que le seva ingenuïtat i agressivitat li van fer cometre; però el nom de “Diccionari Català-Valencià-Balear”, aparentment disgregador, va ser aplicat a l’obra més unificadora de la llengua catalana (…)

 

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada