Mots perduts: memòries

El castellà, amb el seu “saludos” ha anat substituint les diverses formes de fer-se present davant una persona absent.
Just fa un any vàrem parlar de “comanar”, ara a proposta d’en Serafí -que ja ho havia comentat l’any passat- surt el tema encara relativament viu i local, “enviar memòries”.

El DCVB mostra:

MEMÒRIA f. 
|| 1. Facultat de l’ànima per la qual retenim i reproduïm les imatges de les coses que han impressionat els nostres sentits, o bé les idees adquirides; cast. memoria. 
|| 2. Recordança; retenció de les imatges de les coses apreses pels sentits o per l’enteniment; cast. memoria, 
|| 3. Allò que es fa o es dóna per recordança d’algú o d’alguna cosa, per mostra d’amistat, de gratitud, etc.; cast. recuerdo. Si no és res…, una friolera que no ho paga, una petita memòria, Roq. 1.
|| 4. pl. Salutació afectuosa tramesa a algú per mitjà d’una altra persona; cast. recuerdos. A l’amo, dau-li memòries, Roq. 31.

 

SALUTACIÓf. 
Acció de saludar; paraules o gests amb què se saluda; cast. salutación, saludo.

A manera d’opinió personal. Si la definició de memòria es redactas segons criteris actuals, segurament parlaria de “recreació” en compters de “retenció” i “reproducció”

Proposta de Serafí Lliteres
Imatge: Google/saludos

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada