Mots perduts: companatge

Era ben viu a les cases dels nostres pares o padrins. 
-Í que hi vols de companatge?. 
A l’hora de berenar el pa era substancial i el companatge era l’afegitó, per fer el pa més mengívol. Una vegada triat el companatge llavors es menjava el “pa amb…”
Particularment desconeixia les altres accepcions del mot.

El DCVB mostra:

COMPANATGEm.
|| 1. Allò que es menja amb el pa o endemés del pa (or., occ., val., bal.); cast. condumio, cundido. 

Fer companatgemenjar coses amb pa en la proporció convenient (Mall., Men.). Fer companatge a un treballador: es diu quan la casa que el lloga li dóna la vianda per acompanyar el pa que ell porta. Anar al companatge (Ribera d’Ebre), o anar a companatge(Mall.): estar llogat per treballar menjant de la vianda que dóna l’amo i del pa que porta el treballador.
|| 2. Tronc de pi sense branques, que, després de torrat, serveix als forners per a fer claror dins el forn (Mall.); cast. tizón, tronco.
|| 3. Tió o garrot gruixat i malforjat (Mall.); cast. tranca. Uns quants companatges que… varen caure de s’altre carro, Roq. 17.
|| 4. Bastó o altra cosa bona per donar ventim (Mall.). Jo som estat més prompte que ells, i amb aquest companatge els he devertits una mica, Alcover Rond. ix, 28.
Refr.

—«La fam no mira companatge».
Fon.: 
kumpənáʤə (or., men., eiv.); kompanáʤe (occ., Cast., Al.); kompanáʧe (Val.); kompənáʤə (mall.).
Etim.: 
del baix llatí companatĭcu, mat. sign || 1.

Aportació de Bel Alemany

Un pensament a “Mots perduts: companatge

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.