Un temps, en lo que se refereix a Son Carrió i es seus voltants, ses possessions, com Son Crespí Vell, Sa Carrotja, Sa Torrenova, tenien a fer feina, entre missatges i jornalers, una vintena d’homes i dones de cap a cap d’any.
També hi havia altres possessions on, amb manco número, donaven feina, com eren Son Carrió Vell, Ses Talaies, Son Sureda, Es Rafal Sec, Son Manxo, Ca n’Amer i Sa Punta.
Entre totes aquestes possessions, més o manco, se donava feina a devers 130 persones tot l’any, vet aquí que se pot dir que, en es redol de Son Carrió hi havia feina per a tots aquells que havien d’anar a casa d’altre, i així tot anava en candela.
A totes aquelles possessions, s’hi mantenien es feiners, majorals, criades i criats, amos i senyors.
Per altra banda, ses famílies que tenien unes quantes quarterades d’ametllers i figueres, que eren sa majoria, s’hi mantenien, i ara no en treuen quasi res, i a ses possessions només hi viuen un parell de persones, i a algunes no hi viu ningú.
Què ha passat en terra nostra, bressol de nostres arrels? Als meus 88 anys sent nostàlgia pel passat, que he expressat en el següent poema:
Es de atmira veura un homo de vuitant vuit anys com es capas de fer o recordar un poema com aquest. Es molt importan que gent major mos recodin ses sevas vivensis, meiam si se ne anime molt.
Enhorabona l’amo en Jaume…ens contariu com era el dia a dia a Son Crespí Vell fa 80 anys…i records de la vostra joventud…gràcies