El candidat a les eleccions al Congrés dels Diputats del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA-EQUO, Miquel Ensenyat ha dirigit aquesta carta oberta al bisbe de Mallorca, Jesús Murgui
CARTA OBERTA AL BISBE DE MALLORCA
Benvolgut Don Jesús Murgui: He llegit amb consternació que heu manat a totes les Parròquies de Mallorca que aquest diumenge llegeixin una circular en la qual l’Església de Mallorca recomana als catòlics que no votin aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals, seguint els dictamens de la Conferència Episcopal Espanyola. Em sorprèn profundament que l’Església ens consideri als gays i lesbianes el principal problema en aquests moments de crisi, penúries i dolor per a moltes famílies de Mallorca. El Consell Econòmic i Social ens acaba de recordar que un 23,5% de les famílies de Balears ja viuen en situació de pobresa. Som la comunitat om més s’han incrementat les desigualtats socials. Com a creient que som , m’identific més amb Joan XXIII, aquell Papa ja major, que havia de ser un Papa de transició i que, en plena guerra freda, manifestà: “Això fa olor de floridura, obriu les finestres i que entri aire fresc”. I convocà el Concili Vaticà II, que obrí les portes de l’Església de pinta en ampla, en un esperit renovador sense precedents. Portes, que ben aviat els moviments reaccionaris com l’Opus Dei, entre altres, es preocuparen de tancar per por de no costipar-se. Com m’hagués agradat sentir el Bisbe, denunciant les desigualtats a la nostra terra, o el monopoli de les multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen sense cap escrúpol ni un, amb els fàrmacs que tracten epidèmies provocades per manca de precaucions en les relacions sexuals, mentres diàriament milers i milers de persones a Àfrica , Àsia i Amèrica moren de SIDA. O denunciant l’explotació dels recursos naturals i de la riquesa dels països del sud, mentre la seva immensa població pateix fam i pobresa extrema…. Com m’hagués agradat un bisbe compromès, elegit entre els molts dels capellans o religiosos compromesos que tenim a Mallorca i no vingut d’una Església que gira l’esquena als qui més la necessiten. No, els catòlics no podem votar partits que defensen l’amor i el matrimoni de gays i lesbianes i per tant l’igualtat d’oportunitats talment ho manifesta la Declaració Universaldel Drets de les Persones, però podem votar partits que retallen prestacions als pobres per enriquir encara més els poderosos. Podem votar partits que promouen guerres injustes, si és que existeixen guerres justes, que venen armes i donen suport a dictadors. Podem votar partits que han pervertit una tasca tan noble com la política amb la seva corrupció. Vos, senyor Bisbe, actuau com aquells que a Sudamèrica perseguiren els seguidors de la Teologia de l’Alliberament. Per a ells, per a vos, i utilitzant les paraules d’un sacerdot, Helder Camara “ si jo don menjar als pobres som un sant, però si em deman perquè els pobres no poden menjar, som un comunista. Afortunadament, Don Jesús, hi ha una església que no combrega amb aquesta Església. Una església que pensa per a ella mateixa, que no necessita dels preceptes d’una altre Església poderosa, aïllada de la realitat i que torna fer olor de floridura. Una església que dona menjar als pobres i es qüestiona contínuament perquè els pobres no poden menjar. I recordi Sr. Bisbe que d’aquesta església vostè també n’és el pastor.
Miquel Ensenyat Riutort Candidat al Congrés dels Diputats per la Coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa-Equo
—
Tot una lliçó d’humanitat que li dóna Miquel Ensenyat al bisbe Murgui.
I en la mateixa línia, us deix amb un article clar i rotund, de Federico Mayor Zaragoza, en resposta a la postura política de la Conferència Episcopal. Llegiu-lo, no té desperdici:
http://federicomayor.blogspot.com/2011/10/otra-deplorable-intromision-de-la.html
Bon vespre a tothom,
sobre la ingerència de l’Esgésia en els assumptes de política, sabem que no és res nou. Temps passats de la nostra història recent són encara ara ben vius dins els record de molta gent; per això segurament la Conferencia Episcopal estaria molt millor callada, deixant que cadascú tingui les seves pròpies idees polítiques i que vagin a votar lliurament sense presions morals ni de creences religioses.
Un poc de seny !!