Per una educació pública de qualitat i en català,
Les Illes Balears en general i Mallorca en particular viuen aquestes setmanes un dels moments més convulsos de la seva història recent. De tothom és sabut que les ordres donades per Madrid d’apujar ràtios als centres escolars i augmentar hores als docents va provocar a les Illes Balears la pèrdua de 1.000 llocs de feina en el sector educatiu, amb una incidència molt especial en els departaments d’orientació i suport.A aquestes mesures se n’hi afegiren d’altres com la supressió de les beques de menjador, la no cobertura de les baixes fins a un mes d’haver-se produït, etc. En definitiva, unes mesures que deixaren tocat un sector sensible com l’educació pública, una de les potes que sustenten l’estat del benestar.
Durant el curs passat, però, aquesta llavor enquistada va ser regada amb un pla que, ja de bon principi va ser rebut amb l’oposició frontal per part del cos de docents, que va mostrar el seu rebuig amb la campanya d’Enllaçats pel català. Ja a final del curs, els docents es constituïren en assemblea i posaren els fonaments d’una mobilització que havia d’acabar amb una aposta valenta en defensa d’un ensenyament públic de qualitat i en la nostra llengua: una vaga indefinida.
Amb més de 5.000 signatures d’aval, i més de 1.000 assistents en assemblea, l’assemblea de docents convocà la vaga indefinida. Pocs dies abans, l’afiliació de l’STEI ja havia fet el mateix i aquest sindicat fou secundat per CCOO, UGT i, finalment, ANPE. A partir d’aquí, els fets s’han desencadenat de manera tan veloç com inèdita i sorprenent. El seguiment d’aquesta vaga indefinida ha estat superior al de les convocatòries de vagues puntuals del curs passat i els sentiments de complicitat i solidaritat s’han desplegat arreu del territori illenc, nacional i estatal. El degotís d’adhesions a les reivindicacions dels mestres i professors és constant i creixent, el suport econòmic als vaguistes suma doblers a cada dia que passa i ja en els primers dies de mobilitzacions han comptat amb un suport imprescindible per garantir l’èxit de l’escomesa: la solidaritat dels pares i mares i dels alumnes. És tota la comunitat educativa la que dóna suport a la causa dels docents i les mostres de solidaritat ja han transcendit fins i tot més enllà i arriben des de tots els sectors socials. Mallorca i les Illes Balears viuen aquests dies jornades històriques, amb mobilitzacions de milers de persones gairebé cada dia i amb un teixit organitzatiu que fa amplificar la reivindicació i la fa visible i sensible a tots els racons de la societat illenca. El Govern de José Ramón Bauzá, per part seva, s’ha mostrat opac i impermeable a les reivindicacions i mobilitzacions i ha menyspreat de manera continuada la figura del docent, sense voler escoltar la veu dels professionals a l’hora de proposar canvis en la política educativa de la comunitat autònoma.
L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, sempre atenta als esdeveniments que marquen l’agenda política i social de l’illa vol mostrar també el seu suport explícit, compromès i solidari a la causa dels mestres i professors de les Illes Balears que aquests dies sacrifiquen el seu sou per reclamar que es derogui el TIL i que es recuperin les places de professorat fins ara suprimides. És per això que, mentre duri el conflicte hem convidat tots els nostres associats a lluir a les seves capçaleres la camiseta verda que ha simbolitzat aquest moviment, així com també a publicar aquest editorial conjunt. A més, en decisió acordada per la junta directiva, la nostra associació aportarà 600 euros a la caixa de resistència de l’Assemblea de Docents.
ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE MALLORCA