Certament el mot és ben viu: “du sa pala”, “pose-ho dins sa pala”, “amb quatre palades”.. però ha perdut part del mot. Resta la generalitat i s’ha perdut la concreció. Segurament deriva de que els nostres padrins utilitzaven, de forma generalitzada diversos tipus de pales.

El DCVB mostra, entre altres:

1. PALAf.
|| 1. Eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o semiovalada, adaptada a un mànec més o menys llarg segons l’ús a què es destina i que sol esser de recollir o remoure alguna cosa sòlida, pastosa o pulverulenta; cast. pala. Pala del foco del carbó: la que és tota de ferro i serveix per a treure el foc del fogó o fornal, per a transportar carbó, etc. Pala dels fems: la que s’empra per aplegar i emportar-se’n els fems després d’escombrar-los. Pala de cavaro de fangar: la que s’usa en agricultura i en la construcció, per a trencar i girar la terra, el sauló, etc. Pala de pàmpol:fanga amb trava (Pla del Llobregat). Pales de vidrier: són de diferents classes, segons que serveixin per a enfornar els morters de fondre, per a transportar les peces que no tenen coll (mentres que les que tenen coll es transporten amb les forques), o per a llançar el vidre trencat a la mola. Pala de rentar: la que les dones empren per a tupar la roba en rentar-la. Pala de la pastera: raora per a tallar la pasta del pa

2.METRE v. tr.
I. ant. Posar, en el sentit de fer estar en un lloc determinat, en una nova posició, en un nou estat; cast. meter, poner. 

…/…
|| 3. Aplegar les agranadures amb la pala o sarrió (Manacor). Pala de metre: la que serveix per a aplegar les agranadures.
|| 4. refl. Ficar-se, posar-se hàbilment en alguna cosa (Ariany). «Aquest homo se met per tot».