“Encara que no ens adonem, les coses passen”, ho repetia desiara el divulgador Itamar. Potser no ens n’adonem del xiscle o la voladissa de les oronelles, però hi són.

Potser no ens n’adonem dels fil, a vegades baldrumers, que creuen carrers, però hi són. Com hi era un cel ben net de núvols en el moment de la fotografia.

A vegades som conscients del nostre sentir, altres vegades, moltes, no. Però hi és. I el sentir, condiciona, afavorint o trencant, els pensaments.
(Quina emoció m’embolcalla ara mateix?)

Imatge amb text.