Com s’ha assenyalat altres vegades el que manté de vigència d’ormejos, noms, eines…és la seva utilitat. Avui amb punts georeferènciats i el contrast entre veïnats les fites han perdut bona part de la seva utilitat.

Amb tot i amb això, al llarg del temps, les fites han esdevingut motiu de controvèrsies, algunes de les quals acabaren en plet, com aquella vella discussió entre els senyor de ses Planes i sa Real que mostrà Ramon Rosselló. A vegades, pel que he sentit contar, en nits obscures, algunes fites corrien un palm a favors d’uns dels dos propietaris… Però la mort definitiva de les fites, sobre tot en terra bona, vendria pel poc escrupolós ús de les reies fondes dels tractors.

En resten algunes en terres primers, com la de la imatge i altres han desaparegut per falta de cura o consciència. Fa poc., segurament tapada per la remodelació d’una paret, va desaparèixer una fita, important la que separava les possessions de Llucamar, ses Sitges i Balafi.

N’hi ha d’altres tipus, però ara i aquí fem referència a les que defineixen propietat: una fita era punt indicador de separació de propietats. S’enterrava una pedra llarga, amb dos fillols, dues pedres rodonenques com a melons, una a cada costat. A vegades al fons del clot s’hi dipositaven caragols buits per indicar que la “sembra” de la pedra llarguera no era casual.

Moltes de les fites restaren mig enterrades en una paret quan el propietari volia voltar la finca. La que es mostra a la fotografia no deixar de ser curiosa, tant el veïnat de dalt, com el del costat respectaren escrupolosament el límits marcats per la fita.

Fins fa pocs anys tothom coneixia les fites de les seves finques. Ara, en alguns casos, si no s’hi pot construir una casa, costa trobar la finca.