A vegades, en una mateixa conversa, si a més de posar esment en el sentit del que es diu, també se’n posa a les paraules sorgeixen mots pocs usats o perduts com el present. El va citar n’Antoni Cus i, al vol, el va explicar en Felit Blau: “calda es cada una de les enrogides que es fa al ferro per tal de poder treballa´l. Els artesans bravejaven d’haver fet una determinada peça amb una sola calda!”.
Les intranscendents converses de cafè, des d’un vessant de llengua, també poden resultar interessants.
Així mateix, serveixi el mot de gratitud i reconeixença a la llarga aportació d’en Pau Quina a la secció “Mots perduts” on, fins ara, feiem aportacions alternes cada dos dies.
Entre tots intentarem mantenir roent el tema de la llengua.
El DCVB mostra:
CALDAf.
|| 1. Brusentor, calor molt intensa (Empordà, Pla de Barc., Igualada, Maestr.); cast. ardor, bochorno. «Quina calda, que fa avui!»«Cau una calda que ofega». Sota l’ardencia de la calda atuidora, Pous Empord. 189. Tant si fa calda com gelera, Guimerà Poes. II, 129.
|| 2. Acte d’enroentir el ferro i donar li una batuda en calent (Cat., Bal.); cast. caldeo. Lo ferro sofreix la calda y cambia de color, Vilanova Obres, ix, 105. Donaume una calda an aquest serró, Alcover Rond. iv, 3a. ed., 76.
|| 3. Acte de remoure el caliu del braser perquè escalfi més (Vic). «Dóna una calda al braser».
|| 4. Tupada forta o reprensió molt severa (Bal.). «Li han donat una calda que l’han baldat» (Mall., Men.)
|| 5. Faltar una calda a algú: faltar-li una aigua, esser curt de seny (Montblanc).
Fon.: káɫdə (or., bal.).
Etim.: del llatí calĭda, ‘calenta’.
Aportació d’Antoni Pascual i Felip Blau
Imatge de Google