Es mot que es pot considerar ben perdut. Primer perquè és agrícola i les eines manuals, també a fora vila, en general, són en desús. A més el contum de comprar i tirar ha arraconat la reutilització de les eines. Avui, ja ningú fa acerons

El suggeriment d’aceró es va fer, a la par,d’un altre mot perdut ja comentat a la secció “perboc”. Un d’aquell mots on, segons l’edat de l’interlocutor, pot tenir un significat o altre. Per un pagès vell tendria a veure amb les eines de fora vila, per un més jove amb la sorpresa.

El DCVB mostra:

ACERÓm.
Tros d’acer que solden a la punta o tall de les relles, aixades, fessets, gavilans i altres eines, per donar-los més consistència i per refer-les del desgast; cast. calce. Lo que més importava era tornar altre sop a la fornal l’eyna rovellada, imperfeta y esmusca: donarli un bon aceró y retremparla dins l’aygua viva, Obrador Arq. 63.
Loc.
—No sortir bé s’aceró: sortir malament una cosa; no reeixir, no donar el resultat que s’esperava (Un Mall. Dicc.).
Fon.: əsəɾó (Mall., Men.).
Intens.: aceronet, aceronot.
Etim.: format damunt acerar, amb el sufix -ōne.

Aportació d’Antoni Pascuial
Imatge de Google (arada eivissenca amb rella)