-Has anat a veure la Casa Santa?. Hi ha més de vint brulles!!
Vaig sentir la conversa de passada. També vaig sentir que les brulles (en la parla habitual “bruies”) es podien fer de diverses maneres,, de llenties, de veça… Que per fer-se han d’estar a les fosques -sinó tortnarien verdes!- en lloc humit, deixant les llavors superficials –Just un polsimet de terra!.

El DCVB mostra:

BRULLA f.
|| 1. ant. Brot tendre; cast. brote, vástago. Les flors e els fruits (semblava foc | les hagués brasits) e les fulles | ensems ab trestotes les brulles, | car una no n’hi romania, Metge Fort. 64.
|| 2. Brotada tendra dels cereals (Val., Mall.); cast. porrina. Brulla: Per créxer; per bell blat, March Rims 79. La margaridoya salpica ab ses petites flors blanques la brulla dels prats, Butll. Assoc. Cat. 1886, 77. Demà, naxent, la tendre bruya [sic] | verdetjarà de cara al sol, Salvà Poes. 79.
|| 3. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls (Men.); cast. grillo. «Traurem bruia!»: ho diuen quan fa una temporada que plou (Ciutadella).
|| 4. Planta silvestre petita, de fulles com de canya molt petites, que fa una espigueta com la d’escaiola (Ulldecona). També es diu coa de rata.
Fon.: bɾúʎa (Ulldecona, Val.); bɾúјə (Mall.); bɾúə (Men.).
Etim.: del gàl·lic *brogĭlos, ‘brolla’.