Mots perduts: moca

Una curiositat que acompanya el mot és que, en el nostre entorn i des del meu coneixement, “treure la moca” fa referència a treure la ventresca, fonamentalment, dels peixos.

El DCVB mostra:

1. MOCAf.
Ventresca; conjunt d’estómac i budells, especialment dels animals morts (Empordà, La Selva, Penedès, Mall., Men.); cast. bandullo, mondongo. Ningun carnicer no gos tenir les moques que farà per lo matí sinó fins a tèrcia, doc. a. 1434 (BABL, xi, 321). Ne sia gran ne massa poca, | e que no aia ampla moca, Fasset, 218. M’ha comprat moques es dia de ses matanses, Maura Aygof. 121. No tenir tripa ni moca (Barc.) o No tenir ventre ni moca (Mall.) o No tenir moca ni budell (Men.): estar molt magre.
Fon.: 
mɔ́kə (or.); mɔ̞́kə (bal.); mɔ̞́сə (Palma, Manacor).
Loc.
—a) Treure la moca Fer la moca: fatigar-se molt.—b) Fer-se una moca de riure: riure excessivament.
Etim.: 
del gòtic *mauka, ‘ventre, budell’ (cf. Meyer-Lübke REW 5436).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google

Un pensament a “Mots perduts: moca

  1. Hi ha un poema de Tomàs Aguiló, del recull Poesies filològiques que, per destriar l’o oberta de la o tancada va escriure aquesta poesia:
    “N’Ainès de sa Fontseca és tan miloca
    que sovint amb ses mànegues s’amoca;
    tan grollera que no empra torcaboca,
    tan magra que ni ventre té ni moca.
    Més bé que una polleta és una lloca,
    ni basta el seu adot per una coca;
    però, això sí, és precís tancar sa boca,
    perquè diuen que ve de bona soca …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.