Adesiara, un mot et porta a un altre de diferent, De belitres a beleigs.
Mot idoni per ara, temps de messes.

El DCVB mostra:

BALEIG m., pl. BALEIGS (mall. baleis).
|| 1. Bocins de troncs, espigues buides i altres residus que el vent no se n’arriba a dur quan venten el blat damunt l’era, i que després separen del gra bo, i ho donen a triar a les gallines (Cat., Val., Bal.); cast. corzuelo.
|| 2. Porgueres del gra que queden dins l’erer després d’ererar (Mall.); cast. aechaduras, cribaduras. Estic a la fosca com un munt de baleigs, Bonet Cant 15.
|| 3. Els macolins que no passen pel belitre quan porguen la grava (Mall.).
|| 4. pl. Closques més grosses dels pinyons (Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. sg. Baleig: cada un d’aquells llocs del riu on hi ha poca aigua i on es veuen les pedres del fons (Mora la Nova, ap. BDC, ix, 54).
Fon.:—singular: bəɫέʧ (Sant Vicenç dels H.); baɫéʧ (Ll., Val.);—plural: bəɫέјʦ (Ribes, Campmany, Llofriu); bəɫə́јs (Mallorca, Ciutadella); bəɫέјs (Maó); baɫéts (Sueca); bəɫə́ʤus (St. Antoni d’Eiv.).
Loc.
—«Fer es baleigs grossos»: deixar perdre cosa que es podria aprofitar (Mall.).
Etim.: postverbal de balejar.

Imatge. ererar de FAdSLdC/Familia Umbert