N’Antoni Font ens fa a mà una singular deficinició de la paraula que circula per internet.
En concepte no surt en el normatiu, però si en el DCVB. L’explicació de la definició resulta semblant a la que circula per la xarxa.

Concepte ben adient per a aquests dies de calor i humitat

El DCVB mostra:

MOLLORf.
|| 1. Mollesa, qualitat de moll (en sentit material i moral); cast. flojedad. «No estic bé; tenc una mollor per tot el cos, que no som bo per a res» (Mall., Eiv.). I mentrestant en la mollor dels ossos | comença-hi a bullir una humor tèbia, Riber Geòrg. 104. Fumava la pipa, indiferent, resignat, ab aquella mollor d’italià, quasi fatalista, Oliver Obres, ii, 24.
|| 2. Gran humitat; abundància d’aigua en la terra; mullena (Ross., Mall., Eiv.). «Amb sa mollor d’es matí, ses espigues són més bones d’aplegar». Que tota la terra és mollor | y l’ayguat tot ho amenaça, Alm. Ross. 1922, pàg. 66.
Fon.: muʎó (pir-or., or., men.); moʎó (mall.).
Etim.: derivat de moll amb el sufix –or que serveix per a la formació de substantius abstractes.

Aportació d’Antoni Font
Iamtge de Google