Avui s’enfoca sols una de les diverses accepcions de la paraula.
Alguns maresos, no tots, del nostre entorn, molinen, es desfan.
El DCVB mostra:
1. MOLINAR m.
Conjunt de molins; cast. molinar. a) Es Molinar: nom d’una barriada de llevant de la ciutat de Palma de Mallorca, on hi havia, fins a principis del segle XX, una gran quantitat de molins de vent arrenglerats.
Fon.: muliná (or.); moliná (mall.).
Etim.: derivat col·lectiu de molí.2. MOLINAR v.
|| 1. tr. Moldre (Cotlliure, Camallera). Que dit Soliua tinga obligatió de ajudar a molinar les oliues que’s faran en lo molí olier, doc. a. 1638 (arx. de Montblanc).
|| 2. tr. Batanar. S’ou jogar una cobla | i els flagells molinant, picolant el bon gra, «Tramontane», no 343. a) Operació que es fa al cànem abans de pentinar-lo, perquè quedi més flexible i amorós (Griera Tr.).
|| 3. intr.Esmicolar-se, reduir-se a pols el pedreny de certa mena, per l’acció de la intempèrie, i principalment del sol ardent (Mall.).
Fon.: muliná (or.); moliná (mall.).
Etim.: derivat de molí.3. MOLINAR m.
Carbó menut (a Benassal, segons Griera Tr.). Segurament aquesta accepció de molinar és imaginària, produïda per una falsa interpretació de la forma dialectal molinà per molinada.
Aportació d’Antoni Font
Jo he empleat sempre “remolinar”.
De fet, els maresos dels arcs de la porxada de l,escola “remolinen” que es desfan.
A veure si des de l’IBISEC hi posen solució.
Gracies. Segons el diccionari son dos conceptes diferenrs. Els maresos “molinen” quan perden textura. Una manera d’estroncar el molinat és posant-hi pasta i remolinant-la (remolinar=Allisar una paret escampant-hi i igualant-hi l’arrebossat amb el remolinador.)
Potser l’IBISEC coneix altres tècniques modernes de recuperació per al maresos que molinen