La proposta de Tomàs Martínez referit al tasser ens va orientar, per semblança de contingut, a la paraula escudeller.

Quan a les cases hi havia rebost i dins el rebost hi havia prestatgeries, aquestes eren conegudes com “s’escudeller”, perque, entre altres coses,  aguantaven plats i escudelles.

El DCVB mostra:

ESCUDELLERm.
|| 1. El qui fa o ven escudelles, plats i altres atuells de terrissa (Camp de Tarr., Mall.); cast. alfarero. Johan Sardà, scudeller de la plaça nova, doc. a. 1413 (Aguiló Dicc.). En Manises, les patrones de la ciutat, santa Justa i santa Rufina, són anomenades «les santes escudelleres» (BSCC, xiv, 400.)
|| 2. Post o pedrís col·locat a certa altura i adossat a la paret de la cuina, per a tenir-hi escudelles, plats, olles i altres atuells (or., occ., val., mall.); cast. vasar, anaquel, poyata. «L’amor la pintaren cega | a dalt d’un escudeller; | com la pobra no s’hi vea, | a tots donava què fer» (cançó pop. de Cocentaina). Per les parets laterals de la cuyna, a una alsada convenient, corrien dos escudellers per banda, Galmés Flor 153.
|| 3. Pinte o lleixa en què acaba la part inferior de la campana de la xemeneia (Xàtiva, Gandia, Alcoi); cast. vasar, leja.
|| 4. adj. Plat escudeller: plat fondo, on es menja l’escudella o sopa (or., occ.); cast. plato sopero, escudilla. El Peret va clavar un cop de puny a la taula: del patach, els plats escudellers vessaren, Girbal Pere Llarch, 253. A Mallorca es diuen escudellers les escudelles amb orelles, envernissades per dins i per fora, de color verd o vermellós (Manacor).
|| 5. fig. El cap, el cervell (Mallorca). S’usa en la frase passar-se per s’escudeller: passar-se pel cap, tenir la idea de fer una cosa. M’he passat per s’escudeller de contar d’una pobila, Alcover Cont. 1.
|| 6. adj. Que s’agrada molt de menjar escudella (or., occ.).
Loc.
—Estar el gat en l’escudeller: estar la cuina sense foc, no haver-se començat a coure el dinar (València). «Són les onze i encara està el gat en l’escudeller! A quina hora dinarem?» (Val.). «La meua xiqueta és guapa, | més bonica no pot ser, | que té la casa agranada | i el gat en l’escudeller» (cançó pop. Cullera).
Fon.: əskuðəʎé (pir-or., or., mall.); askuðeʎé (occ., Maestr.); eskuðeʎéɾ (Val.).
Sinòn.:— || 2, antosta, armari, enfila, lleixa, palmar, plater, posella, postada, tinell.

Proposta indirecta de Tomàs Martínez
Imatge de Google