La gestió de la petita secció mots, de banda l’objectiu final del vocabulari, també aporta altres aspectes, com el relacional -derivat d’aportacions i silencis- i les sorpreses d’aprenentatge, com el cas present.
Podíem tenir la suposició -sobre tot derivada del cinema- que l’instrument que defineix la paraula era present en un entorn religiós o de comunitat religiosa. Però no. Es veu que en el Sant Llorenç pre turístic i del nacionalcatolicisme de la post guerra també es podien estilar els instruments de mortificació.
El DCVB mostra:
CILICI (i ant. celici). m.
Camisa aspra o cinyell dur que es porta damunt la carn per mortificació; cast. cilicio. Lo ermità esplugaua son cilici, e viu-se molt magre e molt turmentat, Llull Felix, pt. i, c. 7. Si és luxuriós, fes penitència portant cilici o estamenya, Sermons SVF, i, 107. Per l’àbit pres, que lonch temps és que vist | d’un negre drap o celici molt gros, Ausias March, cxiv. Plany-se lo món cubert d’aspre celici, Passi cobles, 150. Vestiren-se les camises doloroses, qui pogueren esser dits celicis d’amarguor, Tirant, c. 57. Es stada vestida de continu la mia afortunada persona de un aspre scilici la carn, Tirant, c. 446. Ella teixia | de son ofici | algun cilici; | tots los venia, | may se’n vestia | algú en la squena, Spill 4080. Té per llit lo del lleó, | lo cilici per vestit, Verdaguer Fug. 25.
Etim.: pres del llatí cĭlĭcĭum, mat. sign.
Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google