Tal vegada la paraula congriar es pugui considerar paradigma de desconeixement.
En el nostre entprn s’usa congriar en el sentit de “formar” quan es desconeixen els elements i el procés de formació.
Així, el pa congria barbeta o floridura, el formatge congria virons…

Alhora congriar és bell verb que indica cosa nova, creació, canvi…

El DCVB mostra:

CONGRIARv. tr.
Produir, formar per concurs de diversos elements; cast. formar. «S’han congriat els núvols i ha vingut el temporal» (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic) «Amb les teves tossuderies me fas congriar mal geni» (Camp de Tarr.). «Quan han congriat es bony, volen que un altre els ho esclat» (Mall.). «Se féu una ferida i s’hi ha congriat un mal» (Mall., Men.). «En aquest formatge se congrien virons» (Mall., Men.). Amaga’m sa malautia, la qual s’engenra e’s congria en mon ventre, Llull Cont. 132, 14. Se escurarian los molt llodos y herba se congria en la dita font, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414). Ara en palaus de marbre les foques s’hi congrien, Atlàntida i. De llavò ensà, mon cor congria admiració envers d’ella, Caimari Poem. const. 50. Congriar-se el sembrat: contaminar-se d’animalons nocius que s’hi crien (Mall.).
Fon.: kuŋgɾiá (or., Sóller, men.); koŋgɾiá (mall.).
Etim.: del llatí concrĕāre, ‘crear ensems’ (V. concrear).

Aportació de Bel Alemany
Imatges Google