Abans, mentre es traballava a fora vila, les persones cantaven. Gairebé hi havia una tonada per a cada tasca: segar, llaurrar, batre…
Ja grans, tant l’amo Antoni Fai com l’amo en Rafel de sa Fontpella ens mostraren i deixaren testimoni d’aquesta afecció o, tal vegada, necessitat.
Aquests llorencins fa anys que ens deixaren, però encara resten persones que serven , circunstancialment, el costum, el tresor de les tonades camperoles.. Va passar ahir vespre, en es Molí den Fraret a Manacor fent part de l’espectacle de dansa “Margalida, sa farina!”. La tonada de llaurar, cantada per madó Margalida, acabà amb un “Roig, serva el solc!”.
El DCVB mostra:
SERVAR v. tr.
|| 1. Sostenir; mantenir una cosa en un determinat estat o posició, fent que no caigui, que no s’afluixi o que no es mogui; cast. sostener
|| 2. Governar, regir; mantenir sota el propi comandament; cast. regir.
|| 3. Conservar (en tots els seus significats); cast. conservar.
|| 4. Guardar, complir, seguir exactament (allò que està prescrit, allò que s’ha promès, allò que és obligació); cast. observar. a) Serva!: crit amb què el llaurador indica a la bístia que llaura que ha de seguir bé el solc dret (Mall.).
Loc.—a) Servar collaret a algú: guardar-li moltes contemplacions, tenir-li atencions excessives (Mall.).—b) Servar es solc, o Servar es llum dret: fer bondat (Mall.).—c) No haver-hi pany que servi: no haver-hi res que vagi bé; haver-hi molt de desorde o immoralitat (bal.).
Refr.—a) «El bon pilar serva la casa»: significa que perquè una cosa duri, ha de tenir bons fonaments.—b) «Un sac buit no se serva»: es diu per indicar que el qui no menja prou, no pot conservar la salut (Mall.).
Imatge de Google
👌😊