Es diminutiu d’embat, el vent que va de la mar a la terra. Quan arribava a les nostres eres, en temps de batre els cereals, ho feia de forma suau per això l’ús del diminutiu.

Mot ben viu al llarg de generacions, fins que es perdé el contacte amb la Terra. El control de l’embatol resultava fonamental a l’hora de ventar el gra, una vegada batut. Aiximateix era important per endolcir la feina a fora vila

Recordo una entrevista amb l’amo en Rafel de sa Fontpella. Feia calor de juliol. em va dir -Anem en es porxo d’aquí una estoneta arribarà s’embatol i estarem bé. I efectivament un poc passades les deu del matí arribà el ventet fresquet.

Cada gereració que desapareix se’n porta els coneixements que els va ensenyar el viure.

EL DCVB mostra:

1. EMBATm.
Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que mor el terral fins a entrada de fosc; cast. brisa, virazón.
Loc.
—Haver-hi embat: haver-hi dificultats o perills, o en general qualsevol cosa anormal (Men.). 
Refr.
—«Embat vertader, en terra primer»: ho diuen els mariners, perquè l’embat lleial comença molt ran de terra i després s’eixampla (Alcúdia de Mall.).
Fon.: əmbát (or., bal.).
Intens.: embatet, embatol.

2. EMBAT m.: cast. embate.
|| 1. Envestida de les onades contra les penyes o contra una embarcació.
|| 2. Envestida, escomesa violenta en general.

 

EMBATOL m.
Embat suau; ventet fluix i fresc, generalment de la banda de la mar (Mall., Men.); cast. brisita.

El DIEC2 mostra:

embat

1 1 m.[LC] Cop que dona l’onada a la riba, a la nau.
1 2 m.[LC] Impuls del vent.
2 m.[LC] Atac, envestida, escomesa.

embatol

m.[LC] Marinada suau.

Aportació de Pau Quina
Imatge de “Atlas de les Illes Balears (Diàfora, 1979)