En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.

El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll

Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”.

El DCVB mostra:

SÒCOL m.
|| 1. Membre arquitectònic sortint, situat al peu d’una paret o pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua o d’altre element; cast. zócalo. Se han de fer de fusta de noguer los costers ab sas cornises y vases reals y demés mollures, sòcols o vols y diffinicions, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 111). S’alcen sobre els sòcols uns ídols, Rosselló Many. 99.
|| 2. Soc de l’enclusa (Torelló); cast. cepo.
|| 3. pl. Plat superior de la premsa de vi (Bell-lloc d’Urgell).
|| 4. Socó per a seure (Reus).

El DIEC2

sòcol

1 1 m.[LC] [AQ] Element arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, d’un gerro o d’un altre ornament.
1 2 m.[AQ] Cos inferior de l’exterior d’un edifici i d’altres construccions que compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet d’elevar el basament a un mateix nivell.
1 3 m.[AQ] Fris que es col·loca a la part inferior d’una paret.
2 m.[GL] Substrat rocós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques més diagenitzades o metamorfitzades que sovint han sofert plegaments i fractures en fases anteriors o la injecció de roques intrusives.
3 1 m.[EE] Base o part fixa d’una presa de corrent.
3 2 m.[EE] [EL] [IN] Peça fixa destinada a fer de suport d’un relé, d’un component electrònic, etc.

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google