De les converses amb altres persones, a vegades, sorgeixen mots oblidats. També passa que unes determinades paraules et porten a altres que s’assemblen pel so o pel seu significat.

Així la proposta de “assarronar”, paraula ben oblidada, ens porta a “tupar”, també amb desús, però més fresca que l’anterior.

De fet -Et tuparé!- va ser una amenaça ben viva de la infantesa dels qui nasquèrem a mitjans del segle passat.

El DCVB mostra:

ASSARRONARo SARRONAR v. tr.
Tupar, donar ventim fort (Cat., Bal.); cast. zurrar. «Assarronar a algú: molrer o aplanar de colps a algú» (Lacavalleria Dicc.).

 

TUPAR(o atupar). v. tr.
Donar cops forts, sia agredint, sia per aplanar o pitjar una cosa (mall.); cast. zurrar, azotar. Lo cor d’ira els esclata | y a l’host traydora atupen, Collell Flor. 77. Y lluita amb les ventades que atupen la ribera, Costa Poes. 43. No poria veure que una veinada atupàs un infantó, Ignor. 56.

El DIEC2 mostra:

assarronar

v. tr. [LC] Apallissar.

tupar

v. tr.[LC] Atupar.

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google