Totes les entregues d’aquest recull que el DCVB mostra de referències a Salvador Galmés, resulten, al meu entendre sucoses per diversos motius.

D’una banda hi apareixen “mots perduts”, com és ara “marxando”, rugall. bronidissa…

També la riquesa i plasticitat de les seves descripcions “…aquells peus negrosos, negrencs…de dits escampats”. “…feixos de raigs taronjats…”

I també, adesiara, la mostra del seu sentir espiritual: “La reverberació més perfecta de la Divinitat, o sia, la vida humana”

distintament (ant. Destintament). Adv. D’una manera distinta; cast. distintamente. ∥ 1. adv. De diferent manera Com làmines d’aygua distintament denses, Galmés Flor de cart, 25.

dit m.: cast. Dedo.∥ 1. m.: Cada un dels membres llarguers amb què acaben les mans i els peus dels animals vertebrats, fora els peixos. Eren de veure aquells peus callosos, negrencs…, de dits escampats, Galmés Flor de cart, 7.

divergent adj. Que divergeix; cast. divergente. El sol se ponia… escampant fexos de raigs taronjats en fuyta divergent, Galmés Flor 48.

divinitat f.: cast. Divinidad 3. f.: L’ésser diví; Déu. La reverberació més perfecta de la Divinitat, o sia, la vida humana, Galmés Flor de cart, 34

doctoralment adv. D’una manera doctoral, de persona molt docta, o que pretén d’esser-ho; cast. Doctoralmente. El marxando parlava doctoralment, Galmés Flor 111.

dolentot, -ota adj. Intens. De dolent. Tots són uns!… Dolentot!, Galmés Flor 106.

dolorit, -ida adj.: cast. Dolorido. ∥ 1.adj.:Que pateix dolor (físic). Posant-se les mans a la víscera dolorida, Galmés Flor 40.

dominador, -ora adj. Que domina; cast. dominador. Ab un esfors dominador de sa voluntat, Galmés Flor de cart, 64.

dona f.3. f. Persona del sexe femení que ja ha arribat a la pubertat (per oposició a nena o nina); cast. Mujer. Ab lo desenrollament prematur de la dentadura, llavis o brassos, com parts de dona empeltades tropell-tropell sobre un cos de nina, Galmés Flor de cart, 20.

dòrmer v. Intr., dialectal, per dormir (Mall.). «Si anau devers Son Soler, | comanau-me molt En Corme, | que no puc menjar ni dòrmer | que no l’haja vist primer» (cançó pop. Mall.). Ala, ala; a dorme falta gent!, Galmés Flor 91.

dormir v.: cast. dormir. ∥ 1. v.: Estar una persona o animal en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de la sensibilitat i d’altres funcions vitals Dormir la sesta: fer migdiada, dormir durant les hores immediates al dinar. No s’oïa més que l’apagada bronidissa dels insectes com lleu rugall de la natura dormint la sesta, Galmés Flor 20.