Com evolucioná la relació entre Mn. Alcover i Mn. Galmés?
¿Perquè Mn. Alcover, iniciada la confrontació, va decidir mantenir les nombroses referències del Diccionari Català-Valencià-Balear a “Flor de Card” i altres aportacions del Galmés?.
¿Avui es donaria una situació semblant? Continua
Totes les entregues d’aquest recull que el DCVB mostra de referències a Salvador Galmés, resulten, al meu entendre sucoses per diversos motius.
D’una banda hi apareixen “mots perduts”, com és ara “marxando”, rugall. bronidissa…
També la riquesa i plasticitat de les seves descripcions “…aquells peus negrosos, negrencs…de dits escampats”. “…feixos de raigs taronjats…”
I també, adesiara, la mostra del seu sentir espiritual: “La reverberació més perfecta de la Divinitat, o sia, la vida humana” Continua
Encetam la lletra “d” amb una tanda de 10 paraules (i frases de Salvader Galmés)
Com gairebé sempre bona part de les frases, a més de mostrar l’ésser galmesià són per al record. Si avui n’hagués de destacar una seria aquesta: “La jove queya en desfici… cremant-se afanys d’esser esclava d’amor en una dedició absoluta de sos pensaments y afectes al amat”
Alguns estudiosos assenyalen que les errades no existeixen. Al fer una cosa es fa, tothom la fa a consciència, després amb el pas del temps, es veurà si el que s’havia fet era encertat o errat.
Va ser així que em vaig adornar que m’havia errat. No havia fet correctament el “copiar i enganxar” de les paraules, per això vag donar per acabada la lletra “C” quan encara no ho era. Vet aquí el serrell que havia quedat.
Si hagués de destacar alguna idea segurament em decantaria per les galmesianes ·”cruya vilentament el cor” i “olivera que el mestral esbranca”.
Assenyalen els biòlegs que tot ésser viu viu el seu viure com si fos el centre del cosmos; així tot coneixement humà sempre és limitat, es faci referència a mots, naturalesa o persones. Es distribeix, el coneixement, a manera de cercles concèntrics, personals i diferents per a cada una de les persones.
Referit als mots hi hauria en un primer cercle aquells que usam habitualment, en un segon cercle aquell que no usam però coneixem, en un tercer aquells que coneixiem i hem anat oblidatnt (on situariem la majoria de mots perduts) i finalment la immensitat dels altres dels desconeguts (a vegades considerats, de forma equívoca, inexistents.
Avui un mot de Salvador Galmés que, per a mi, era situiat a l’àrea dels desconeguts. Continua
El 22 de gener de l’any 1893, l’Ajuntament acordà per primera vegada, després n’hi hauria més, concedir una subvenció per llogar una dida.
Aquesta informació està extreta de l’obra de Josep Cortès, Sant Llorenç des Cardassar. Cronologia 1236-2007. Continua
Hauré de confessar que m’havia passat per malla. Fins que en Jaume Galmés no en va enviar el retall de premsa que s’adjunta, no n’havia sabut res… Continua