Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”
En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos
pal·lor f. (poètic o molt culte) Pal·lidesa. La faç d’ella esdevenia de pal·lor de lluna, S. Galmés (Catalana, ix, 190).
pampallola (dial. pampaiola). f. ∥ 3. f. Flòbia petita de neu (Llucmajor); cast. copo. a) f. fig. Dins fanelets d’arranjar bestiar hi titillaven pampelloles de llum, Salvador Galmés (Jocs Fl. 1911, 144).
pansir v. tr. 3. v. tr. fig. Fer minvar; disminuir, fer perdre volum; cast. adelgazar. Experimentà, per reacció, un glassament de fret moral que li pansia el cor i li encongia l’esperit, Galmés Flor 115.
panteixós o pantaixós, -osa adj. Que pantaixa; que obra amb pantaix; cast. jadeante. L’agità una alenada pantaxosa, Galmés Flor 92.
parell I. m. ∥ 1. m. Conjunt de dues coses, persones o animals, de la mateixa espècie; cast. par. Més de dos ja n’havien festetjades un parell o tres o quatre, Galmés Flor 10
paret f.: cast. pared.c) f.: Vorera, superficie que limita un recipient, un objecte que forma cavitat; cast. pared. La sang batia les parets del cor, Galmés Flor 12.
part f. ∥ 1. f. Cadascuna de les coses que resulten de dividir una cosa; element que concorre a formar un conjunt; cosa que amb una altra o altres integra un tot; cast. parte. Parts del cos: cadascun dels membres o porcions del cos de l’home o d’un animal. Parts de dona, empeltades sobre un cos de nina, Galmés Flor 10.
parturient adj. Que va de part; cast. parturiente. En reconcentració de maternitat parturent [sic], Galmés Flor 117.
pas (pl. passos). m.: cast. paso. II. ∥ 1. m.: Acció i efecte de passar. Donar pas a algú: donar-li possibilitat o facilitat de passar. Una faxa d’estropici marcava el pas de la quadrilla, Galmés Flor 6.
passador, -ora adj. ∥ 2. adj. Que es pot passar, tolerar, resistir o admetre; que no és molt bo ni massa dolent; cast. pasadero, pasable, tolerable. Axò no és passador, deya un jove d’ulls fulgurants, S. Galmés (Catalana, 30 juny 1925).
(Imatge de Llompart de Ibiza Editions)