Ara mateix, quan comencen els merescuts fastos del “‘Any Llompart” permeteu-me que li manllevi unes paraules, de “La literatura moderna a les Balears”(1964) relatives a Salvador Galmés: “Línia naturalista que podríem enomenat hispànica, contempladora de l’home en funció de la terra, com un ésser primari mogut per les forces profundes de la natura, immers en un paisatge sobre el qual pesa una fatalitat (que també ell, l’home, sent com l’empeny amb poder irresistible)”
En quan a vocabulari vull destacar els conceptes de “pampallola”, “pansir”, “pantaix” i també “parell”, referit a dos
