Ahir ni més ni manco que una vintena de llorencins pujaren a l’hospital Sant Joan de Déu a visitar en Tolo Roig (més conegut com en Pocholo). No va ser res organitzat (de fet, érem tres grups diferents), però es veu que tots pensàrem el mateix: passar la tarda amb ell. I és que s’ho mereix de bon de veres.
Els inferemers i les infermeres en veure tota la troupe, es posaren les mans al cap. Degueren pensar que pujava tot el poble en bus. Però no, justament coincidírem diferents grups: les ties i oncles d’en Tolo, que ja eren allà; la família Caldentey amb tots els menuts; i nosaltres, que ja érem dues cotxades.
Ens el vam endur a fer una volta pel passeig, aprofitant que feia un dia assolellat. I la veritat, tots vint caminant junts fèiem una bona planta. En Tolo va parèixer content (que és del que es tracta) i puc dir que setmana rere setmana va millorant un poquet.
Ànims valent!!!
Molts de anims i força per en Tolo i tota la seva familia i enhoraborna per tenir aquets grans amics,salud i que prest el puguem veure per Sant Llorenç.
Anims i força Tolo, cada dia una passeta cap endavant !!!!
En paraules es imposible expresa es nostro egrimenn pes cas, i per ses continues visitas de asta de gent desconeguda per mi, que fan en es meu fill, només puc dir GRACIAS he tothom.