Aquesta paraula ja havia sortit. En Pau la va comentar el 31/03/2020. Se’n va destacar el sentit més generalitzar aquí -persona xereca- i també en altres indrets de Mallorca -llegum de bejoca plana-.

Ara i aquí es vol destacar una altra accepció local, potser d’àmbit familiar i temporal: “el que no serveix”, “aquella cosa que es desprecia” o “que no compleix la finalitat esperada”. Per extensió deriva de l’accepció descriptiva de l’eina destacada en negreta.

Ho comentà Jaume Ferrer, quan jugant a cartes no tenies trumfos se’n deia: “no tenc res, quatre balitres!”

El DCVB mostra:

BELITREm.
|| 1. ant. Captaire vagabund. Statuim, y ordenam, que brivons, e belitres sien bandejats, y expellits del Principat de Cathalunya, Const. Cat. 437. Com en la ciutat de Leyda hi haje pare de òrphens lo cual te a son carrech purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos e altra gent perduda qui son seminari de lladres, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 516).
|| 2. Home de poca vergonya i sense escrúpols (Cat., Mall.); cast. bribón, pillo. Digué mil paraules atrevides no sols contra mi sinó contra tots los officials de l’hospital dient que dalt si y havia porters també hi havia matxuques y belitres, doc. a. 1599 (Aguiló Dicc.). Respongué aquell belitre, ja podeu pensá amb quina intenció, Ignor. 17.
|| 3. Peça consistent en un bastó curt i gruixadet, encaixat per un cap a la dreta de la sínia i que té l’altre cap forcat perquè servesca d’engranatge amb els braçols del rodet, a fi que, quan la bístia s’atura, la màquina quedi aturada (Ciutadella).
|| 4. Bastiment de fusta quadrangular, guarnit de verguerons paral·lels molt acostats que formen un grellat, que serveix per donar la primera passada a la grava per porgar la, abans de passar-lo pel garbell o l’erer (Mall.).
|| 5. Llegum semblant als xítxeros, de color negrós verdosenc i amb les bajoques més planes que les dels xítxeros (Alq. Bl.).
Refr.
—«Consol de molts, consol de belitres» (Manacor).

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google