Potser era usat, però no el recordo haver sentit el mot en el meu entorn familiar (ja sabem que la memòria, a vegades, ens enganya!).

Però si que ho he vist usar per fer còrrer maresos i altres peces pesants i per aplanar la terra.

El DCVB mostra:

CORRÓ(i curró). m.
Cos cilíndric o quasi cilíndric de diferents classes, aplicat per la seva rotació i altres qualitats a diversos usos mecànics; cast. cilindro, rodillo. En la casa del molí jussà:… dues moles… una nadia, item un corró de ferre, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 23). Dos martinets grossos ab los corrons de ferrer, doc. a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.). Guarnir la dita campana de sa truja ab ses baldes corrons anelles e tota sa ferramenta, doc. a. 1472 (Arx. Gral. R. Val.). Li va ensenyant el torn per llevar la mola… la curra, dos currons, taiants de picar la mola, Scriptorium juny 1925. Especialment:
|| 1. Cilindre de fusta o d’altra matèria dura, que es col·loca sol o combinat amb altres sota un objecte molt pesant per a transportar-lo amb facilitat mitjançant la rotació del cilindre. Los corrons per traure los vaxells, Pou Thes. puer. 51. (En aquest sentit s’usa corró en totes les comarques catalanes).
|| 2. Objecte cilíndric o lleugerament cònic que per la seva rotació combinada amb la pressió serveix per a aplanar, esclafar, desfer, etc., alguna cosa. Corró per aplanar la terra: el que arrosseguen les bísties o va adherit a un tractor mecànic i es passa per damunt un camí o altre terreny per aplanar-lo. Corró de la mola de maurar els fideus: la pedra o ferro de forma cònica, que els fideuers empren per a maurar la pasta de fer fideus. Corró del molí d’oliva: pedra de forma tronco-cònica que roda en el trull í esclafa l’oliva (Igualada). Corró d’era o de batre: pedra de forma tronco-cònica que, rodolant arrossegada per una bístia, serveix per a esclafar les espigues i separa el gra de la palla (Pla de Barc., Segarra, Pla de Bages, Anoia, Conca de Barberà, Solsona, Conca de Tremp, Pla d’Urgell, Ciutadella). Corró de pastisser: l’aprimadora, cilindre de fusta que els pastissers empren per a aplanar la pasta de farina (Pobla de S.).
|| 3. Cilindre que forma part de diverses màquines de teixir i filar i que serveix per al plegatge de la tela. En les màquines de cardar cotó, cadascun dels cilindres de fusta vestits de cardes. Corró gros: el que ocupa el centre de la màquina i comunica el moviment als altres. Corró fi: el que està entre el gros i el caragolador. Corró esmolet: el que està a la part oposada al fi, darrera el gros. Corró dormidor: el que pren el cotó de la tela. Corró de cinta: en els telers mecànics, el cilindre de fusta cobert de cinta de llauna forrada per on s’arrapa la roba. Corró alimentari: cilindre que pren la tela, veta o metxa, en les màquines de preparació i filatura. En el teler de fusta antic, el corró és el cilindre de fusta on van penjades les llenderes que sostenen els perxerats í les bagues del teler. Corró d’estampar: canó de coure o de llautó, que en el seu exterior polit es grava amb els dibuixos que han d’esser pintats damunt les robes (Pons Voc. ind. text.).
|| 4. Espècie de biuló de fusta que corre d’una part a l’altra per obrir o tancar; cast. corredera (Un Mall. Dicc.).
|| 5. Roda en què els pescadors emboliquen els volantins, ginyes, etc.; cast. carrete (Un Mall. Dicc.). Cosin Tòfol, alerta la gúmera que vos pren per devall un corró, Penya Poes. 43.
|| 6. Espècie de debanadores on s’enrotlla la corredora de midar la velocitat dels vaixells (Mall.); cast. carrete.
|| 7. Cilindre o con metàl·lic que va col·locat a l’extremitat de l’arbre de la roda en el molí i en la sínia, i que balla dins el dau (Mall.).
|| 8. Cilindre de fusta del torn, en els carros destinats al tragí de bocois (Barc.).
|| 9. Coixí cilíndric que és tan llarg com és d’ample el llit (Labèrnia-S. Dicc.); cast. larguero.
|| 10. a) Regió lumbar del cos humà (Cardós, Tremp, Urgell, Cerdanya); cast. lomos. Els corrons: els renyons (Tremp). Caure de corrons: caure de costat o d’esquena, topant amb la renyonada.—b) Maluc, ballador de l’anca de les bísties (Pont de S., Ponts); cast. cía.
Loc.
—Pujar a corró: irar-se (Labèrnia Dicc.); cast. atufarse.
Corró.
|| 1. topon. Nom de dos poblets (Corró d’amunt i Corró d’avall) agregats al municipi de Llerona (Vallès). Antigament s’anomenaven Corró Sobirà i Corró Jussà (cf. Col. Bof. xii, 6).
|| 2. Llin. existent a Mallorca. La variant Corrons existeix a Barc., Arenys de Mar, Gir., Val., Xàtiva, etc.
Fon.: kuró (pir-or., or., Pont de S., Pobla de S., Tremp, Ponts, Sóller, men., eiv.); koró (occ., val., mall.). En la vila de Tremp recollírem la pronúncia koró en el sentit de ‘renyó’, i en canvi la pronúncia kuró en el significat de ‘pedra tronco-cònica per a batre en l’era’.
Intens.:—a) Augm.: corronàs, corronot.—b) Dim.: corronet, corronetxo, corronel·lo, corroneu, corroniu.
Etim.: sembla derivat de córrer.

Aportació de Serafí Lliteres
Imatge de Google