Faria part d’aquelles paraules que, segons edat i ofici, podria ser habitual o perduda.

En tot cas, fusters a banda, potser s’ha perdut el coneixement de la importància, i a vegades incomoditat, dels grops.

El DCVB mostra:

1.GROPm.
|| 1. Nus de la fusta; cast. nudo. Quan hi ha un grop dins de la fusta, no hi ha tall ni tremp segú, Pelay Briz (Jocs Fl. 1871, pàg. 57).
|| 2. Concreció envoltada d’un material diferent o menys dur, per exemple, en un vidre, en una roca, en el terreny; cast. paño (en el vidre), resalto (en el terreny). I esmarletant de timbes I grops aquelles terres, | escrestant les muntanyes, Atlàntida i. Especialment: a) Nus que uneix una llença amb l’altra, en el palangre (Mall.).—b) Nus mitjançant el qual el llaurador lliga les tirandes a l’esteva de l’arada (Palamós).
|| 3. Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament; cast. tormenta. Grop d’ennuvolada: nuvolat espès que amenaça pluja. Grop d’aigua: ram de pluja. Grop de vent: cop de vent, ventada sobtosa. Vent de grop: vent que porta tempesta. «¿Quin vent tenim? ¿Tramuntana?—No, és vent de grop» (Empordà). Con fo lo jorn clar, grop e vent se mès defora en tal vertut, doc. a. 1343 (BSAL, iii, 261). E de vents e de plujes e de grops, Muntaner Cròn., c. 170. Estant axí desperà un grob ab vent al maestre, Pere IV, Cròn. 131. En mig del golf un grop près la galera y la descusí tota, Alegre Transf. 148. Tu, si no tresquem ens arreplegarà el grop, Víct. Cat., Ombr. 86.
|| 4. fig. Dificultat grossa, tribulació; cast. tormenta.
Fon.: gɾóp (or., occ., bal.).
Etim.: del llatí cruppa, ‘corda gruixuda’ (REW 2344).

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google