En el nostre entorn. sembla que fonamentalment s’usa la segona de les accepcions, quan no es posa la suficient atenció en allò que es fa.

El DCVB mostra:

ENSENSAT, -ADAadj.
|| 1. ant. Mancat de seny; desproveït de raó; cast. insensato. Nenguna persona que sàpien esser de mala fama ne ensenssada, doc. a. 1385 (Catalana, vi, 374). Li féu portar condigna satisfacció de la sua ensensada vanaglòria, Isop Faules 30.
|| 2. Embadalit; privat de l’exercici normal de la raó, a causa d’admiració, esglai, excés d’amor, etc. (Mall., Men.); cast. embobado, atontado, suspenso. «Estic com un ensensat, | ves sa mare què ha de fer! | Beneit sia aquest roser | que tal ramell ha badat!» (cançó pop. Mall.). Si los preguntan qualque cosa més que es Parenostro, romanen ensensats, Ignor. 14. Tots estavan encensats mirant allò que no comprenian, Roq. 32. Y si tu romangueres com una ensensada!, Alcover Cont. 20.
Fon.: ənsənsát (bal.).
Intens.: ensensadet, -eta; ensensadot, -ota.
Var. ort. incorrecta: encensat (per falsa relació amb encens o encensar).
Etim.: del llatí insensātus, mat. sign. || 1.

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google