Ja s’ha assenyalat abans. El perill més gros dels castellanismes qui hi son i els usam sense adonar-nos.

Això és un “estorbo”! és comú i usual…però els nostres paren i padrins en deien nosa (posteriorment i per la normativa barcelonina arribà del destorb.

El DIEC2 mostra:

nosa

1 f. [LC] Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d’alguna cosa, etc. Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res.
2  [LC] fer nosa Dificultar o privar d’obrar, de funcionar, etc. Traieu aquesta taula d’aquí: fa nosa per a passar. Si us faig nosa, digueu-m’ho, que me n’aniré.