En el nostre entorn, segons recordança, s’usava i encara s’usa aldà com a sinònim “d’objecte poc consistent” que té “perill de caure o espatllar-se”.
(Es a dir, fem una adaptació del significat que mostra el diccionari.
També es diu aldà a la persona de salut prima i trencadissa.
Fet que està en consonància amb la primera de les accepcions que mostra l’Alcover-Moll. La segona de les accepcions ens resulta desconeguda..
El DCVB mostra:
ALDÀ, -ANA adj.
|| 1. Antic, vell; gastat per l’ús; cast. viejo, gastado.
|| 2. met. Estrany, dolent, fort de geni i mal de tractar (Lleida, Rojals).—
(No estroba en el DIEC2)
Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google (caseta aldana)
👍👍