Més que un mot, el que es presenta avui és una frase, una locució, una manera de referir-se als altres.
Ja sabem que l’asèpsia no existeix i que el llenguange no se n’allibera, no se’n pot alliberar, de la condició dels humans que l’usen.
La locució proposada es aquella de “ets més beneit que es cagar de panxa”. Expressió que no he sabut trobar en el diccionari. Però si n’hi ha d’altres semblants. Es veu que tant n’Alcover com en Moll a l’hora de redactar el diccionari es deixaren algunes expressions escatològiques sense relacionar (També potser que tal expressió no s’usàs en aquelles saons).El DCVB mostra:
.BENEIT, -EITA
|| 1. part. pass. per beneir.
|| 2. adj. Que ha rebut benedicció; cas bendito.
|| 3. m. i f. Persona molt bona, tota de Déu.
|| 4. m. i f. Curt d’enteniment (Cat., Val., Bal.); cast. tonto.
|| 5. Estupefacte, pres de gran admiració (Mall.). T
|| 6. Mans beneites: mans balbes, insensibles per excés de fred o per paràlisi (Mallorca).
Loc.—a) Donar una cosa com a pa beneit: donar-la abundosament, a tothom qui en vol (Menorca).—b) Beneit del cabàs: persona molt curta d’enteniment (Cat.).—c) Esser més beneit que En Pere Taleca, o que dat a fer, o que En Pep de Na Santema: esser molt curt d’enteniment (Mall.).—d) Fer es beneit per no pagar s’hostalatge: fingir-se ignorant d’una cosa per treure’n profit (Mall., Men.).
Refr.—a) «De fer es beneit no fan pagar res»: ho diuen per significar que no és inoportú fingir ignorància quan el no fer-ho obligaria a intervenir en un assunte enutjós (Mall.).—b) «Els beneits se moriren s’any de sa neu» (Mall.).
Aportació de Josep Cortès
Imatge de Google/Caganer nadalenc