Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.

Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.

Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca.

El DCVB mostra:

2. BROMEJAR v. intr.
Fer broma, anar de berbes; cast. bromear. 

 

BRUMEJAR v. tr.:
V. grumejar.

 

GRUMEJAR (i bal. brumejar). v. tr.
|| 1. Procurar atreure el peix a un indret de la mar tirant-hi esca; cast. cebar.

El DIEC2:

bromejar

v. intr.[LC] Fer broma.

Aportació de Caterina Pons
Imatge de Google