Encetam la lletra “d” amb una tanda de 10 paraules (i frases de Salvader Galmés)
Com gairebé sempre bona part de les frases, a més de mostrar l’ésser galmesià són per al record. Si avui n’hagués de destacar una seria aquesta: “La jove queya en desfici… cremant-se afanys d’esser esclava d’amor en una dedició absoluta de sos pensaments y afectes al amat”
damunt. Indica aproximació numèrica o de temps; cast. sobre, a eso de. Demunt mitx-dia tot estava a punt, Galmés Flor de cart, 15..
debategar v. 2. v. Intr. Batre una porta o altra cosa moguda violentament; cast. Batir. Una ratxa de mestralada féu debategar la porta del corral, Galmés Flor de cart, 157.
dècima f. ∥ 1b) f. Moneda equivalent a una desena part d’un real (Mall.). Els pagesos mallorquins encara compten en dècimes: «dues dècimes» són una moneda de cinc cèntims de pesseta; «quatre dècimes» són la moneda de 10 cèntims. Pagaven una dècima perhom, Galmés Flor de cart 151.
decisiu, -iva adj. Que té força per a decidir; cast. Decisivo. Una pinya somerina era el recurs suprem, l’argument decisiu, encara que poc freqüent, Galmés Flor de cart 33.
dedició f. Acte de donar-se sens condicions; cast. dedición, entrega. La jove queya en desfici… cremant-se afanys d’esser esclava d’amor en una dedició absoluta de sos pensaments y afectes al amat, S. Galmés (Catalana, ix, 7).
definitivitat f. Qualitat de definitiu; cast. definitividad. L’idili… tenia un fons de boyra…; axò causava an els dos joves cert anhel de definitivitat, de consumació, Galmés Flor 52.
degotar v.: cast. gotear. ∥Deixar caure un líquid a gotes—b) tr. (regint com a complement directe el nom del líquid que es deixa caure a gotes) El cor li degotava sang, Galmés Flor 104.
delicadament adv. D’una manera delicada; cast. delicadamente. vo. Rebassà delicadament una de les fulles, Galmés Flor 30.
deliciosament adv. D’una manera deliciosa; cast. Deliciosamente. Sa estimada… li mitx-rigué deliciosament, Galmés Flor 71.
demacració f. Magror extremada; cast. Demacración. Sos ulls de mora… feyen ressaltar la demacració del rostre qui encara servava vestigis d’una gran bellesa, S. Galmés (Catalana, ii, 77)
Imatge de Google