El DCVB mostra dues entrades separades, perquè una cosa és serenar de posar serè, clar, absent de torbació i l’altre ben diferent és posar a la serena.

En determinades èpoques del nostre viure, no hi havia res més saludable que beure, de bon matí, un tassò d’aigua serenada. També es necessitava aigua serenada per encistar olives i moltres altres feines. (Quan s’usaven les cisternes bastrava treure un poal d’aigua i deixa’l sobre el coll de la cisterna. El se’n dempa matí ja era aigua serenada!)

Després vingué una època de descreença. Tot això eren romanços de dona vella.

Però, ves per on!, hi ha un redescobriment de la transcendència de la part líquida -i de l’absorció dels líquids- del nostre cos.

El DCVB mostra:

SERENAR o ASSERENAR v. tr.
1 Posar serè; cast. serenar. 
2 Exposar a la serena; cast. serenar. 

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google