El verd de l’olivera no és viu ni alegre, més bé convida a la introspecció i contemplació profunda i solitària, tot reparant els reguinyols, bonys i forats d’algunes velles mil·lenàries, que ens poden contar de viva veu la vida d’un temps. L’olivera et parlarà més quant més callis la teva veu interior. Allà, en aquell gran silenci, la vella et mostra que el passat, el present i el futur són simples circumstàncies del Ser intemporal que no va néixer mai ni mai no morirà. Continua →