I continuam poalejant dins el pou de la ciència. Avui empram el poal de la psicología. Múltiples són les idees novedoses que aquesta ciència ens aporta.
Després de seguir a Jung, Kahneman, Goleman, Gardnetr, Ginger, Csikszentmihalyi, Gigerenzer, Sterberg Fox i Gendlin n’hem triades dues, gairebé de forma aleatòria. Continua
Avui toca poalejar en el pou de la ciència amb la corriola de la neurociència. Trescant els textos de Gazzaniga, Damasio i Sacks, dues imatges, dues idees, els records i el jo. Continua
Si deixam anar el poal de la física en el pou de la ciència, en traurem el que ja coneixem i tantes vegades oblidam. Primer la limitació de les percepcions i després el que popularment es coneix amb a allò de “…de cap cadascú te el seu”.. Continua
I després de la caminada s’arriba al cim i es contempla el paisatge. En direcció teoria quàntica en destaques fonamentalment dues idees.
(També es podria emprar el símil del pou de les set corrioles. Arribes assedegat i el primer poal que es va amollant en el pou de la ciència és el quàntic). Continua
Hi ha idees que remouen, sacsegen, tal és el cas de la que es presenta. De fet va originar el treball de recerca sobre un possible ésser de la persona llorencina (ADT.PL) que es publicà en aquesta mateixa revista digital abans de l’estiu. A l’hora de pensar i actuatr, la família, l’entorn, la cultura té més importància del que, a vegades, consideram. Continua
Si Goleman, entre molts d’altres, incideix (com intentava mostrar la imatge de la setmana passada) en la necessitat de conèixer els propis valors; d’altres ens conviden a mirar les nostres emocions per trobar les raons en el comportament. Continua
Itamar, en els seus tallers, adesiara anava repetint una idea cardinal: la primera passa, sempre, és adonar-se’n. Alhora tan senzilla i tan complexa. Continua
La felicitat. Ai la felicitat!!. Hi ha qui l’espera amb els braços oberts i no arriba. Hi ha qui la cerca i no la troba. Hi ha qui se n’afluixa de cercar…La utopia, la vella utopia universal.
Csikszentmihalyi (cada vegada he de repassar com s’escriu!), un estudiós dels “estats d’experiència òptima”, ens dona pistes… Continua
Tots anam teixint el nostre relat; ens aferram al que ens sembla més adient; els nostres mites, la religió, les creences que anam treballant… I quan arribam a una cruïlla vital triam el camí que ens sembla més encertat. En aquell precís moment ningú s’erra, serà el temps que determinarà si aquella elecció era encertada o errada… Continua
En general ens acostumam a adaptar-nos al nostre relat, aquell que hem anat construint en funció dels nostres coneixements comoditats, interessos, conveniències…
Diriem que es sà, adesiara, enfocar les aportacions de la ciència; en aquest cas de la psicologia… Continua
La partida, i més si és vers un canvi d’hàbits, no resulta fàcil.
De fet alguns pensadors assenyalen que tan sols ens mourem si albiram guanys substancials en relació a la situació vigent. Continua
Sovint tenim tendència a pensar que tots pensam de la mateixa manera i passam per un mateix sedàs totes les porgueres. En el fons sabem que no és així, però… Continua
En la majoria de contes i rondalles, en bona part dels nous relats d’aventures, just abans d’inicar el camí definitiu apareix el jai o la jaia bondadosa, la fada meravellosa o altres figures indicadores de camí i orientadores de perills. Apareixen els mentors.
En el nostre transitar cada dia, carregats de pors, supèrbia i prejudicis, ens costa demanar ajuda. Es necessària molta humilitat per demanar i acceptar l’ajuda immaterial dels altres. Continua
Anem confegint peces al relat, a la contarella lineal. Després d’argumentar que som on volem ser i d’incitar vers un canvi personal lliure i voluntari que ens aporti una mica més d’humanitat, ve la necessitat d’enfocar la transcendència de l’acció. Continua
Acostumam a tenir intencions i desitjos. A vegades pensam i planificam… A vegades les nostres il·lusions queden en un no res, condicionats per les diverses formes de la por. Continua
Tot, sempre, implica un cost. Rompre rutines costa. Intentar millorar qualsevol acció implica voluntat, esforç i constància. A vegades les sacsejades vitals, un canvi de residència o de feina, una pèrdua…ens porten a la reflexió sobre els propis comportaments. Continua
Les vivències ens poden portar a la reflexió sobre la dificultat que implica passar de les idees a les accions.
Tots sabem que, adesiara, convé canviar la manera de mirar el que ens passa i el que fem.
Deixar aparèixer el desig ja és quelcom, implica consciència, però passar del desig a l’acció sempre implica esforç i constància. Continua
Quan es decideix trescar nous camins, sempre apareix el “rebuig a la trucada”, un instant de penediment. Ens ho mostren les rondaies i també les sentències populars (“tanmateix”, “si va be no ho toquis”…). Es una barrera a traspassar! Continua
“…Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven…” diu la lletra de Kavafis que canta Lluís Llach. Continua
Per seguir l’ordre de la reflexió que, de mica en mica, es va presentant, voldria recordar una frase de Dawkins que ens situa en una determinada realitat biològica: Continua