El Cent x cent d’aquesta setmana, en una bella i sentida ressenya de Bàrbara Duran, es fa ressò de la defunció d’Eugeni Canyelles.

No el coneixia gaire, de banda l’apreci de la música tradicional -ell sonant i jo intentant ballar- i les cordials salutacions no compartiem gaire cosa més. Però si recordo que al llarg d’una sèrie d’anys, si més no desde la meva mirada, en aquells inicis de Tramudança i d’indagacions en l’arxiu parroquial, diria que es va sentir temporalment llorencí. Continua →