La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys ( i VI)

La pandèmia de la grip de l’any 1918 que es perllongà fins a l’any 1920, matà entre el 2,5% i el 5% de la població mundial. Fins l’any 1930 no s’aconseguí aïllar el virus de la grip, que s’havia cregut que era un bacteri. L’any 1940, amb l’ajut de l’exèrcit dels EEUU, la Universitat de Michigan desenvolupa la primera vacuna contra la grip. Mentrestant, passada la pandèmia, però amb la malaltia encara activa, es cercaven medicaments per afrontar l’epidèmia.  A la Ciutat de Mallorca, el poble, cercava solucions que, avui en dia, ens semblen ridícules. Continua

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (V)

L’any 1918 fou conegut com s’any des grip. En aquells moments de pandèmia, com ara, aflorà allò més bo i allò més dolent del gènere humà. Hi havia persones que hi deixaven la pell per atendre els malalts i n’hi havia d’espavilats que intentaven aprofitar-se de la situació. Lluís Fàbregas ho descriu així: “S’Any des Grip, tremenda prueba que vivió Mallorca, no ha podido borrarse por más vicisitudes que el transcurso del tiempo nos ha deparado. Si la vieja ciudad sufrió tan doloroso y mortífero zarpazo, descubrióse el valer y sentido humano de los hombres, pese la diferencia de credos. Continua

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (IV)

Aquests darrers mesos hem vist, a través dels mitjans de comunicació, com els pagesos, als pobles, i Emaya, a Ciutat, desinfectaven els carrers per ajudar a fer front a l’epidèmia de la Covid-19.

Fa més de cent anys, a Palma, també feien una cosa semblant, segons relata a Ca Nostra, Lluís Fàbregas Cuxart: “La desinfección se organizó rápidamente, tanto es así que las calles fueron constantemente regades con zotal y creolina y las viviendas de gente humilde, desinfectadas al igual que todos los domicilios en donde se registraba alguna defunción. En el zaguán municipal se montó una oficina encargada de proporcionar al público toda clase de desinfectantes. También hubo un Comisariado de socorros en metálico y entrega de leche al público. El servicio de conducción se hizo por medio de tiros de caballos y mulos de la Intendencia Militar, Artilleria e Ingenieros. Los soldados guiaron los coches mortuorios. Continua

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (III)

Les mesures que els metges i les autoritats prenien a la Ciutat de Mallorca per aturar l’epidèmia de la grip no donaven resultats. La gent es trobava impotent davant la situació i començaven les protestes. Les morts anaven en augment i l’activitat econòmica es ressentia. Lluís Fàbregas narra quines foren les mesures que s’anaren aplicant i quina era la situació que es vivia a la capital de l’illa. Moltes de les paraules escrites per Fàbregas són d’enorme actualitat.

“La vida comercial quedó enteramente paralizada. Las gentes recluyéronse en sus hogares, unos por miedo a sufrir el contagio, otros agobiados por el dolor de la pérdida de sus feudos, otros atacados ya y, el resto, por temor… a los temores. Los médicos resultaban insuficientes, los farmacéuticos no podían dar punto de reposo, Continua

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (II)

Joan March, que ha estudiat la grip del 1918 a les Illes Balears assenyala que moriren 1890 persones, 450 d’elles a Palma. Hi va haver pobles, com a Vilafranca, que no tingueren cap cas per la decidida actuació del metge del poble, Guillem Joan Galmés Sastre, “es metge vell”,  que feu encendre fogueres a cada barriada del poble amb la idea que el fum aturàs la transmissió aèria del virus. Continua

La grip espanyola. Una pandèmia de fa més de cent anys (I)

40 milions de morts a tot el món va provocar en dos anys (1918-1920) la denominada grip espanyola.

Aquesta pandèmia que sembla s’inicià entre l’any 1916 i 1917 a la Xina o a França, rebé el nom de grip espanyola perquè Espanya, que no havia participat en la Primera Guerra Mundial, oferia informació sobre la pandèmia mentre que els països bel·ligerants no ho feien. El fet de ser l’únic país europeu en oferir dades sobre la malaltia i que el rei Alfons XIII es contagiàs, va fer que fos coneguda d’aquesta manera o amb la paraula francesa que defineix aquesta malaltia infecciosa, “grippe”.

Sembla que a Espanya, entre l’any 1918 i l’any 1920 s’infectaren més de 8 milions de persones i moriren més de 300.000 malalts. Continua