Ja són vàries les referències que s’han anat publicant referides a la “transcendència de l’entorn” en la formació de les persones humanes al llarg de tota la seva vida; i de forma singular en el periode anomenat primera infància, si fa no fa des poc abans de néixer fins als 3 anys.
Tots ho sabem, “son espongetes”. Però una cosa és la informació i l’altra l’aplicació del coneixement. Continua
Tenir cintura, disposar de ment oberta, saber adaptar-se… són maneres de descriure la inevitable flexibilitat per poder viure en comunitat i per poder eixamplar, en extensió i profunditat, l’àmbit relacional.
No confondre flexibilitat amb absència de principis i valors. (En aquest cas, per deixar-se portar com un suret sobre l’aigua de la mar, no caldria flexibilitat) Continua
Els nigulats tormentosos d’horabaixa rere els nuclis de pioblació il·luminats presenten una imatge idònia per plantejar dubtes sobre les certeses del propi relat.
Aquella història i composició del món que ens inventam i donam per bona per justificar els nostres comportaments. Continua
Alguns assenyalen que, després del coronavirus, el que és essencial -descomptant l’empobriment general-, tot continuarà igual.
Altres que l’excepcional situació viscuda és una oportunitat per treballar en el sentit de fer un món més humà.
Les persones i el temps, diran.
Segurament un dels aspectes més destacats del que hem viscut n’ha resultat el bombardeig i la manipulació mediàtica. Continua
Don Tapscott, autor del concepte “economia digital” proposa un nou model basat, entre altres coses amb la col·laboració (oposat a la jerarquia) i l’obertura i transparència.
Una idea sobre la simfonia de verds que mostra la primavera, malgrat pandèmies i confinaments. Continua
Quan mir les imatges i textos publicats en el “Reflexionari”, haure d’acceptar una dèria personal. Conceptes com certesa, raó, veritat… m’estamenegen i m’incomoden.
I es que tot canvia segons la mirada. Continua
Serveix de res l’experiència d’un país per a un altre indret?, ¿es prioritza el benestar de les persones sobre els interessos polítics?, ¿les solucuions es cerquen de manera coordinada?, ¿s’imposa el bé comú sobre els guanys individuals o d’una empresa en concret?, cap on anam?, cap on hauriem d’anar?
Preguntes d’un matí d’un Diumenge del Ram amb coranavirus. Continua
Sobre el fons d’una espelma de cera que expandeix una llum feble i llunyana, hi he posat una frase de Y.N.Harari referida al que la gent, després del talabastaix del coronavirus, necessitarà: confiança; la confiança que, darrerament, polítics irresponsables han anat soscavant.
La frase correspon a un interessant article de “The Financial Times” que em va mostrar el sempre atent Tomàs Martínez Continua
Pilar Jericó, que treballà el concepte de “No por”, en el proleg del llibre hi mostra una cita de Nelson Mandela: “No és valenta la persona que no te por, sino aquella que la sap conquerir”.
La por sempre condiciona.
En aquests dies de desconcert, de missatges contradictoris i on es fa difícil porgar les informacions, potser el més assenyat Continua
Les imatges, tant de la prestageria dels supermercats, com la de les persones fent cua, de bon matí, davant un provehidor de carn, d’una banda. I el posicionament del Govern per altra, al menystenir i rebutjar l’eficiència de les autonomies m’han portat a rebostejar fins a trobar unes singulars imatge i text. Continua
Avui dia de la dona.
Dia d’imatges, gestos i textos.
Un gest sempre resulta important, però no sempre suficient; per doblegar el masclisme i tot el ventall de derives que comporta, segurament, s’haurà d’anar més enllà del gestos i treballar programes per un canvi real d’actituds i valors.. Continua
Sobre un fons marí humanitzat, on hi ha amarrats un conjunt de llaüts, tots diferents de forma i experiències, una frase de Mario Bunge. Un influent físic i filòsof, dels qual ja hem utilitzat diverses idees i que finí aquest passat mes.
Serveixi de reconeixement i presència. Continua
Deia el poeta que si ell hagués nascut el dia que va nèixer en Manolo a la casa d’en Manolo, ell seria en Manolo. (Es referia a un nouvingut del sud que treballava a les cuines d’un hotel, que tenia un xerrar tancat i lhi agradaven les coses que no eren seves).
Feia referència a la força de l’enton en la formació de les persones. En 10 anys pot ploure molt. La teoria quàntica hi afegí un aspecte encara més concret en la formació de l’ésser, la transcendència, en si mateix, del llenguatge. Continua
Disposam de creences, moltes arrelades des de la primera infantesa. Per això ens costa incorporar en el pensar les noves aportacions de la ciència. Un dels conceptes que ha contribuit a esbaldragar la teoria quàntica és de la veritat. Continua
Es coneguda aquella anècdota. Calculant la resistència de l’aire, el pes de l’objecte i totes les altres condicions físiques, es pot preveure, amb un marge insignificant d’errada l’evolució d’un objecte amb caiguda lliure.
Però no és així quan el que va caiguda lliure és un ésser viu. Qualsevol revinglada pot trastocar l’itinerari previst. Continua
L’aportació de R.Sternberg em porta a considerar que no sols es tracta de possibilitar experiències, que resulta bàsic i fonamental, sinó que també cal reflexionar sobre aquestes experiències; per poder incorporar, així, nous aprenentatges. Continua
La incertesa de les pròpioes observacions, de la pretesa realitat ja és qüestionava de ben antic, (l’al·legoria de la caverna de Plató és de 400 anys abans de Crist) Continua
Els viranys del coneixement, les incerteses…em porten a l’etern dubte i a les inseguretats; al potser si, potser no, depèn, que ho abraona tot. Continua
Des que es va assumir que “no és possible la no comunicació”, sabem que sempre, sempre ens retratam. Al mirar, al estacionar el vehicle, al fer determinades activitats…i fonamentalment, al parlar Continua