L’atzar ha fet que, avui dia d’eleccions, hagi coincidit amb un dels aprenentatges compartits dels docents ben adient: la necessitat de mantenir viva la curiositat de manera constant, d’analitzar en sentit crític –que avalua qualitats i defectes– tot el que ens passa. Continua
Una vegada finalitzada tota una vida de professió docent, es planteja una pregunta a la promoció de l’Escola de Magisteri 1965-1968: ¿Quins aprenentatges personals destacaries?
La primera de les respostes compartides, amb cert avantatge sobre les altres, va ser aquesta, la necessitat de respectar els altres, la diversitat i l’entorn. Continua
Contemplar els estels, una nit obscura i clara, em porta a la insignificança i a la intranscendència. Deturar-se en l’observació d’una minúscula fulla, per exemple de xiprer, pot portar a l’admiració de la perfecció geomètrica; de la mateixa manera observar el transitar d’una solitaria formigueta porta, pot portar, a la valoració de l’eficiència vital Continua
Segurament una de les persones que més ha treballat el què i el com del pensar és el físic i pensador David Bohm. A “Sobre el diálogo” mostra la paradoxa que es planteja entre les facilitats que ofereixen les xarxes de comunicació i el trencament de la comunicació genuïna Continua
Avui, manllevant paraules a Richard Gerver (EL cambio) es vol deixar constància d’un fet conegut per tots: de cada dia els canvis, a tots els nivells, són més accelerats i transformadors. Continua
L’herència cultural ens fa “dominadors ” de la naturalesa. Recordem allò del Gènesi “Facem l’home a nostra imatge, segons la nostra semblança: que tengui domini sobre els peixos de la mar, sobre les aus del cel, sobre el bestiar, sobre les bèsties salvatges i sobre els reptils de la terra”.
El biòleg cel·lular Lipton, en la seva “La biologia de la creença”, mostra que la ciència ofereix altres mirades. Continua
Un dels caps que vaig tenir en la ja llunyana etapa laboral, sempre s’acomiadava amb un carinyós “Cuida’t”. Va haver de passar temps per dotar de contingut a la curta i simple expressió.
La imatge escollida fa referència al trànsit vital per l’onatge de la vida, amb crestes i sinus, amb moments dolços i d’altres de certa acidesa, fins arribar al darrer moll que hem anat triant. Continua
Segurament és la més humana de les transformacions necessàries. Rompre la closca de jo (jo, noltros, lo meu…) per poder arribar als altres.
Aquesta imatge dels Voluntaris en podria ser un exemple puntual, derivat de l’empatia del desastre. La qüestió rau en mantenir l’esperit d’acceptació de l’altre de forma continuada. Continua
Ve de vell. En el Génesi quan s’explica la Creació ja es presenta l’home com a ser superior que domina la naturalesa. La ciència ho desmunta i nosalteres, els llorencins, en tenim una recent prova fefaent.
Tot trànsit transformacional implica desaprendre i substituir determinades crences. Els humans, com tots els altres éssers, fem part d’això que en diem naturalesa. Continua
Per què en un moment determinat apareix un temor?, ¿mir amb desconfiança aquella persona?, sent rebuig a una idea?…
Sempre m’he de demanar des de quina emoció pens, llavors sent i posteriorment actuo (o no) Continua
En aquest volgut viatge personal de l’anomenada madurescència, hi ha coses que poden resultar curioses i d’altres que vols assumir, malgrat el cost de transgressió cultural que pugui representar. Tal és el cas, el pas dels habitual reconeixements a la necessitat del re-coneixement de totes i cada una de les persones dels diversos àmbits relacionals. Continua
Sabem que els primers aprenentatges pesen com una llosa, per això se’ns fa difícil sortir de la idea d’un cel enllà els estels.
Sabem que vivim immersos en una determinaca cultura on, en el nostre cas, l’Església disposa de força i xarxa ben transcendents… Continua
La incorporació dels nous coneixements a l’ésser resulta complicada. Les velles formes dificulten la incorporació dels nous conceptes. Tan acostumats al bo/dolent, mascle/femella, dretes/esquerres… ens costa acceptar que tot és mestall! Continua
Totes les transaccions en el pensar (i en el sentir) resulten dures. Abandonar la certesa absoluta del relat propi ho resulta de forma singular. Continua
Com cada diumenge, continuam amb les reflexions. Avui toca el tema “records”. La imatge del que recordam és certa? És una imatge?. Sembla que la ciència posa en dubte aquella coneguda expressió “ho record perfectament, com si fos avui!” Continua
Una vegada poalejat, desde diverses perspectives el pou de la ciència i fer-ne anàlisis comparatives amb el propi comportament es produeix, si mes no en el meu cas, un xoc que comporta dinàmiques de transformació (si no vull viure encallat en el passat) Continua
I per cloure el retorn del camí de rondalla que representa tota aventura, dues idees-força, contundents i definitòries que ens arriben a través d’Humberto Maturana.
Una encaminada a la consciència, a la necesitat de saber el que sabem. I l’altra relativa a l’acceptació de qualsevol altra persona com a altra persona. Continua
Deia, la setmana passada, que m’agradaria dominar l’art de saber “qüestionar-ho tot”, i encara més el que sembla òbvi. Però és clar, per arribar aquí me n’hauria d’adonar de la meva mirada. M’hauria de fer preguntes. Si no em faig preguntes som talment com un suret sobre les ones. Continua
I presentarem avui, amb dues idees per a la reflexió, la darrera poalejada dins el pou de la ciència i ho farem amb el poal de l’espiritualitat. La que ens ofereixen teòlegs i experts amb mitologia com Panikkar, Chinen, Campbell, De Mello, Tolle… Continua
Aquesta setmana entrarem en el pou de la ciència amb la sisena de les corrioles, la de la sociologia (Echeverria, Bauman, Sennet…).
Com acostuma a passar cada setmana, seleccionar idees poderoses no es tasca fàcil puix triar sempre implica descartar, limitar, retallar… Continua